Una pregunta sobre la importància del compliment de les lleis serà formulada en el proper sondeig del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) de la Generalitat. L’unionisme replica amb les seves habituals desqualificacions .
1. El tripartit C’s/PSC/PP rebutja la pregunta del CEO. Destaca l’obsessiu Xavier Garcia Albiol: “Aquesta pregunta posa en evidència que els líders de JxSi viuen un procés de desconnexió del sentit comú. Cap persona sensata pot fer un plantejament així”. També el periodista Lluís Foix escriu: “La pregunta sobre si és important o no obeir la llei és certament inèdita. No la veig possible en cap país europeu”.
2. L’unionisme espanyol torna a equivocar-se. Aquesta pregunta no és inèdita. Va ser formulada l’any 2011 pel CEO sobre com els joves consideren els valors per ser bon ciutadà. Abans, al 2004, el CIS espanyol ja havia plantejat una pregunta idèntica. La qüestió de fons és aquesta: s’han d’obeir les lleis que atempten contra els drets i les llibertats de les persones i dels pobles? Hi ha textos que donen llum a aquesta polèmica política i, sobretot, ètica. L’Església catòlica ofereix, no imposa, a creients i agnòstics una proposta raonable i cívica en el seu “Compendi de la doctrina social de l’Església”.
3. El Compendi parla del dret a l’objecció de consciència (número 399). “El ciutadà no està obligat en consciència a seguir les prescripcions de les autoritats civils si són contràries a les exigències de l’ordre moral, als drets fonamentals de les persones o als ensenyaments de l’Evangeli (…) Qui recorre a l’objecció de consciència ha d’estar salvaguardat no tant sols de sancions penals, sinó també de qualsevol perjudici legal, disciplinari, econòmic i professional”.
4. El Compendi parla del dret a resistir, de la resistència passiva i no violenta (número 400). “Reconèixer que el dret natural fonamenta i limita el dret positiu significa admetre que és legítim resistir davant l’autoritat si aquesta viola greument i repetidament els principis del dret natural”.
5. El Compendi parla de la defensa de la pau (503). “Tot membre de les forces armades està obligat moralment a oposar-se a les ordres que inciten a atemptar contra el dret dels pobles i els seus principis universals. Els militars són plenament responsables dels actes que realitzen amb violació dels drets de les persones i dels pobles o de les normes del dret internacional humanitari. Aquests actes no es poden justificar amb el motiu de l’obediència a ordres superiors”.