El dia en que va morir el periodista Lluís Sierra

27

El dia en que va morir el periodista Lluís Sierra fou el diumenge, 21 d’agost, un dia discret de vacances d’estiu en una Barcelona deserta.

1. Un dia discret d’estiu en la seva Barcelona, capital de Catalunya. Discret com era ell, Lluís, bona persona i bon periodista. La discreció és un elogi. El seu company de redacció Ramón Suñé ho expressa molt bé. “En un món d’egos exagerats, enveja i ganes de pontificar, Lluís Sierra es limitava a fer de periodista. Aquest és el seu millor llegat”. Quin contrast amb la pedanteria d’aquells periodistes obsessionats en escriure cròniques en que parlen del seu jo, del seu jo, del seu jo!.

2. Lluís Sierra serà recordat i estimat pels qui l’han conegut i tractat. El gran Ramon Llull afirma: “L’amor neix del record, viu de la intel·ligència i mor per oblit”. Joan Bestard Comas escriu a “Serra d’Or”: “Quan oblidem les persones és que hem deixat d’estimar-les. El que veritablement importa a la fi és que haguem estimat”.

3. El dia en que va morir Lluís Sierra, a la missa dominical es llegia aquell episodi revolucionari de l’Evangeli de Lluc en que Jesús explica als qui volen escoltar-lo que els darrers seran primers i els primers seran darrers. Aquestes paraules poden ser ateses per creients i per agnòstics. El teòleg Josep Rius-Camps comenta aquest text. Els primers que seran darrers son els egòlatres, els que practiquen la injustícia, la censura, la corrupció, la mentida, els que els hi agrada figurar. Els darrers que seran primers són els discrets, les persones rectes, justes, equànimes, que treballen per la pau i la justícia social. Lluís Sierra ara ja és definitivament dels darrers que seran primers.

Comparteix aquesta entrada