1. El rondinaire (“cascarrabias” en espanyol) Antoni Puigverd, columnista de La Vanguardia, es fica ara amb uns quants de “la corda independentista” als que desqualifica com rondinaries/“cascarrabias”. El rondinaire columnista ha de saber que l’independentisme català no es una “corda” sinó que és una opció tan legítima com el seu federalisme espanyol. Puigverd fica cullerada en la polèmica designació de Javier Pérez Andújar com pregoner de les festes de la Mare de Déu de la Mercè (perdó, de la Mercè) a la ciutat de Barcelona.

2. L’obra literària de Pérez Andújar pot merèixer el Premi Nobel com Mario Vargas Llosa, aquest envellit personatge de l’Hola. Puigverd ha de distingir entre qualitat lideraria d’uns textos i capteniment polític del seu autor. Hi ha raons legítimes per discrepar de la postura menyspreadora de Vargas Llosa respecte la realitat cultural i nacional catalana. Ell, que maleeix els nacionalismes, però té dues nacionalitats, dues: peruana i espanyola. També hi ha raons legítimes per discrepar de la postura menyspreadora del pregoner de la Mercè. El pregoner, com faria un Francisco Marhuenda qualsevol, qualifica les grans manifestacions de les Diades del 11S, exemple mundial de reivindicació política multitudinària i pacífica, de “parque temàtico” i se’n riu dels milers i milers de manifestants. Pérez Andújar compara el sobiranisme català amb els aiatol·làs d’Iran. “El pregoner de la Mercè serà un senyor que menysprea, ridiculitza i embruta el sentiment de la majoria del Parlament i de tot el país, mentre banalitza l’integrisme islàmic” (Pilar Rahola).

3. Javier Pérez Andújar és intocable, segons Puigverd. No pot ser criticat. S’imposa el pensament únic. Antoni Puigverd conclou el seu article “El pregoner”: “La pretensió independentista del catalanisme actual no aconsegueix crear vincles d’empatia amb una part substancial de la societat catalana”. La manca d’empatia no és responsabilitat del centralisme espanyolista, ni del frustrant federalisme espanyol, ni de determinats mitjans de comunicació d’allà i d’aquí, ni de ressentits com el pregoner, ni de rondinaires com Puigverd. L’únic responsable de la manca d’empatia  a Catalunya és el malvat independentisme que vol democràcia, llibertat, solidaritat i sobirania.