El jesuïta Bayès, entre la joia i les llàgrimes de la gent

4

Un sacerdot es troba en una roda del temps en que cada dia conviu amb la joia i les llàgrimes de la gent.

1. Aquesta roda del temps sobre la tasca sacerdotal és la bella imatge explicada pel jesuïta Gabriel Bayès i Turull en l’homilia de la missa celebrada al monestir de Sant Cugat ple de joves i adults amb motiu dels 50 anys de la seva ordenació sacerdotal. “Jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància”, confessa el P. Bayès amb paraules de Jesús (Joan 10, 10). “Milers d’eucaristies celebrades i centenars de batejos, matrimonis i enterraments configuren la tasca pastoral del P. Bayès a la nostra parròquia. Donem gràcies a Déu per la seva entrega incondicional al Senyor i als seus feligresos”, ha escrit el també jesuïta Lluís Victori.

2. La missió bàsica del jesuïta es situa en les perifèries existencials, de que parla el Papa Francesc. Allà on viuen, conviuen i dialoguen el creient i l’ateu, la fe i la ciència, la comunitat eclesial i el compromís cívic o polític, les persones de diverses cultures, creences i condicions socioeconòmiques.

3. El P.Bayes va recordar en l’homilia la bona tasca de Càritas a Sant Cugat. Els rectors de Sant Cugat (Juli Nàjera, Pere Vivó, i avui Blai Blanquer) han vetllat per l’acció social de la parròquia. També va recordar que pertany a la generació de sacerdots, religiosos i laics que han assumit els plantejaments transformadors del Vaticà II, concili impulsat pels Papes Joan XXIII i Pau VI. Ell va ser ordenat el 15 de juliol de 1966, poc després de la clausura del Vaticà II(1962-65). El Vaticà II ha introduït al si de l’Església catòlica un esperit de renovació, de fidelitat a l’Evangeli i d’actualització eclesial. Però queda encara molt per fer i moltes resistències a vèncer en aquest procés d’aggiornamento.

4. P.Gabriel va fer saber que li plauria que qui volgués obsequiar-lo amb motiu de la seva festa jubilar ho fes donant el seu suport a Càritas parroquial. Només va acceptar un obsequi. Un volum amb escrits breus de persones que l’han tractat durant aquests anys. El qui subscriu va escriure: “P. Gabriel, no ens hem tractat personalment. Només en alguna ocasió fugissera. Al principi pensava que vostè era un savi despistat. Ara sé que es un savi, però que no és un despistat. Hi ha, això sí, una relació silenciosa i en l’esperit que es dona entre el sacerdot que presideix l’eucaristia i els assistents. Encara que no li agradi, em trobarà a les darreres files del temple del monestir que és un lloc adient pels pecadors que intenten ser cristians. Cal agrair-li l’estil de la seva celebració i de les seves homilies. Un estil documentat, senzill i ple d’humanitat, sense afectacions falses ni floritures supèrflues, que facilita la transmissió de l’Evangeli i la incidència dels seus valors en la vida quotidiana i existencial de les persones. En la perifèria de les persones i de les realitats, com diu l’estimat Papa Francesc. Moltes gràcies i per molts anys. I faci cas del bon Déu que em sembla que li diu: Gabriel, cuida’t”.

Comparteix aquesta entrada