Unes paraules polítiques del Papa Francesc sobre Catalunya, Escòcia i Europa mentre tornava d’Armènia en avió seran interpretades de manera parcial en àmbits polítics i mediàtics espanyolistes. És lògic, per tant, emetre algunes puntualitzacions al discurs papal.
1. El Papa afirma: “Si recorda vostè Catalunya, l’any passat Escòcia… Aquestes divisions no dic que siguin perilloses, però dic que hem d’estudiar-les bé”. Cal deixar constància de que la Doctrina Social de l’Església Catòlica propugna i defensa els drets i les llibertats de les persones i dels pobles o nacions. Catalans i argentins, com Jorge Mario Bergoglio, són persones. Catalunya i l’Argentina de Bergoglio son nacions. L’Argentina es va independitzar d’Espanya. Catalunya té el mateix dret que l’Argentina per continuar el seu propi procés sobiranista o d’independència que, en aquest cas, es democràtic, pacífic, lliure i solidari. Francesc pot posar el procés català com un exemple al món.
2. El Papa Francesc diu: “Per a mi, la unitat és sempre superior al conflicte: sempre! Però hi ha diverses formes d’unitat (…) Això vol dir donar més independència, donar més llibertat als països de la Unió”. D’acord. Hi ha diverses formes d’unitat. Hi ha una unitat imposada per la força en que un poble queda depenent i subordinat a un altre. Aquesta és una falsa unitat que genera conflictes. Però hi ha una altra unitat entre els pobles, de igual a igual, basada en la llibertat i amb el respecte a cada nació. En aquest cas s’estableix una relació entre pobles sobirans que és més dialogant, més lliure i més solidària. Aquest es l’objectiu del procés català que vol una Catalunya lliure, solidaria i sobirana en l’Europa del segle XXI.
3. Les referències del Papa Francesc al cas català confirmen que Catalunya figura en l’agenda de la diplomàcia internacional, inclosa la vaticana. La Santa Seu ha d’estar ben informada. La seva font d’informació no pot ser només la dels ministres José Manuel García-Margallo i Jorge Fernández Díaz. El primer fa riure amb les seves “margallades” o frases estrafolàries sobre el sobiranisme català. El segon es un personatge desacreditat per les seves peregrinacions al sinistre Valle de lo Caídos franquista i per les seves sinistres converses amb Daniel de Alfonso (cap de l’Oficina Antifrau) que tenen l’objectiu de destruir als seus adversaris polítics.
4. La Santa Seu te altres fonts per conèixer de primera ma quina és la realitat social, econòmica, cultural, institucional, política, religiosa i eclesial de Catalunya, incloent-hi el seu procés sobiranista. El president de Catalunya, el seu Govern, el conseller d’Afers Exteriors, el director general d’Afers Religiosos estan a la disposició de la Santa Seu. El Papa Francesc també pot comptar amb la documentació de l’episcopat català sobre aquest assumpte, dels abats de Montserrat i Poblet, de la Unió de Religiosos de Catalunya i de nombroses entitats seglars de la comunitat eclesial catalana.