Enric Juliana, un dels quatre directors adjunts de “La Vanguardia”, ha estat premiat per la seva tasca en la informació política. Aquest premi es compatible amb la seva feina de censor. El guardó “Micròfon dels Informadors” és concedit per l’Associació Professional Espanyola d’Informadors de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet (11 juny 2016). L’ara guardonat Juliana va censurar tres articles del qui signa. “Un article èticament indecent de Zarzalejos” (15 desembre 2013), “Discrepàncies catalanes amb el portaveu episcopal espanyol” (13 gener 2014), “El príncep, el poble i Déu” (20 febrer 2014). Els textos s’havien d’haver publicat al blog In saecula saeculorum de “La Vanguardia” però Juliana els va retirar. Al produir-se la tercera censura en dos mesos, el signant va decidir desvincular-se de “La Vanguardia”, un diari que permet l’atac a la llibertat d’expressió en les seves pàgines malgrat que la defensa en les seves editorials. El diari tampoc accepta ser criticat malgrat que cada dia publica una sessió de crítica a les televisions que no sigui 8TV del Grupo Godó. Llavors Enric Juliana esclata. Bom! Va escriure aquest tuit: “Descansa @orioldomingo que la bilis et farà mal”. Bilis? Tranquil, Enric, tranquil. Els articles censurats, però, s’han publicat amb total llibertat en una altra web. A la secció In saecula saeculorum de la nova web www.avantguarda.cat. Els vells diaris ja no tenen el monopoli periodístic de la informació i de l’opinió.