La CUP ha mort. Que els cupaires no descansin en pau

7

                    La decisió de la CUP de boicotejar els pressupostos del Govern sobiranista català implica també, entre altres conseqüències, la imminent mort de la mateixa CUP. Que els cupaires no descansin en pau. La seva cúpula leninista provoca la divisió d’aquesta organització anti el que sigui. Hi haurà dimissions de càrrecs i desercions de la gent de bona voluntat. La història de la CUP es democràticament vergonyosa. Els seus dirigents han vetat a perseguits per la justícia espanyola, com el president Artur Mas, que ha comés el delicte de ser demòcrata i de posar les urnes al carrer. Han incomplert acords públics adoptats en seu parlamentària per garantir l’estabilitat del Govern de Junts pel Si. Han justificat l’actuació d’encaputxats feixistes violents a Gràcia. La cúpula cupaire ataca així el procés sobiranista català democràtic i pacífic i, alhora, impedeix que els sectors més febles de la societat puguin ser mes ben atesos. Però, això sí, els que quedin de la CUP viuran la mar de be en les onze propietats del diputat cupaire Benet Salellas que, ai las, ha rebut gràcies als perversos mecanismes capitalistes de les donacions i les herències. Poden estar ben contents. Han fet el joc als sobiranistes espanyols (PP, PSOE, C’s, Podemos) que defensen una Espanya sobirana però que neguen que Catalunya sigui sobirana i independent. Els àmbits polítics i mediàtics espanyolistes de la Castellana i de la Diagonal estaran contents. Que els cupaires que quedin a la CUP no descansin en pau. Els independentistes catalans, com demòcrates, han d’acceptar aquesta derrota però, alhora, han d’intensificar el seu compromís a favor d’una Catalunya més lliure, més solidària, més sobirana.

Comparteix aquesta entrada