La càrrega franquista de José Antonio Zarzalejos es nota en els seus articles a La Vanguardia sobretot amb la seva incomprensió respecte la qüestió catalana. Torna a demostrar-se en el seu escrit “Llengua, identitat i integritat”. Com un Quixot de pacotilla arremet contra un futurible lingüístic d’una Catalunya independent. Sancho podria dir-li: “Escolta Quixot de pacotilla, toca de peus a terra. Val mes que critiquis la injusta situació lingüística actual a l’Espanya borbònica i constitucional. Tu has de saber que l’espanyol surt beneficiat mentre que les altres nobles llengües, com el català, surten perjudicades”. Zarzalejos te tant poca vergonya que no diu que avui la única llengua que la ciutadania té el deure constitucional de conèixer a Catalunya és l’espanyol, no el català. L’article 3.1 de la Constitució espanyola estableix: “El castellano es la llengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla”. Hi ha, doncs, el deure de conèixer només l’espanyol a Catalunya. No hi ha el deure de conèixer només el català a Catalunya. No hi ha el deure de conèixer l’espanyol i el català alhora a Catalunya. El català és constitucionalment una llengua de segona categoria a Catalunya. L’espanyolisme, com el del Quixot de pacotilla, defensa un bilingüisme i una cooficialitat a favor d’una llengua tan feble com l’espanyol. Zarzalejos és un manipulador. I La Vanguardia, diari subvencionat amb diner públic, té manipuladors ben pagats en les seves pàgines.