Sigueu feliços, sobirans, lliures, solidaris

5

El sobiranisme es majoritari en el catalanisme polític del segle XXI. Ho és al carrer, a les urnes, al Parlament.

     Aquesta aspiració legítima és compartida de manera transversal per tot tipus de gent, per agnòstics i creients. És un clam des de Catalunya i per a tota la ciutadania que l’estat espanyol intenta ofegar. El clam és aquest: sigueu feliços, sobirans, lliures i solidaris.

     La recordada i estimada Muriel Casals era agnòstica i, alhora, respectuosa amb el fet
eclesial. Quatre dies abans del seu accident mortal va escriure aquet tuït: “Sigueu feliços”. Pels seus companys i companyes creients o amb consciència de cultura cristiana aquest “sigueu feliços” és un desig que sintonitza amb les benaurances de Jesús. Feliços el pobres, feliços els qui ploren, feliços els humils, feliços els que tenen fam i sed de justícia, feliços els compassius, feliços els pacificadors, feliços els perseguíts a causa de la justícia.

     A Muriel Casals li hagués agradat formar part de la representació del Parlament que va assistir a la pressa de possessió de fra Octavi Vila com nou abat del monestir cistercenc de Poblet. Va quedar clar que Poblet , fundat l’any 1150 per Ramon Berenguer IV, compte de Barcelona, ratifica el seu compromís amb la nació catalana. L’abat Vila va expressar el seu amor i la seva actitud de servei al país. Va dir: “Així com l’Església encarnada en aquest poble dóna fe de la realitat nacional de Catalunya, tal com ens diu el document dels bisbes catalans ‘Arrels cristianes de Catalunya’, també aquest lloc, el nostre monestir, profundament arrelat al país, és una part fonamental del seu passat, alhora un protagonista del seu present i un referent pel seu futur”.

     Hi ha un fet significatiu. L’actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, és una persona de tarannà i conviccions cristianes. De jove havia passat dies d’alguns estius a Poblet convivint amb la comunitat de monjos. Allí va conèixer al llavors abat Maür Esteva. Un dia d’anys després Puigdemont era alcalde de Girona i Esteva ja era abat emèrit. Ambdos dinaren amb uns amics. Després de la sobretaula, l’abat Esteva va dir a un dels comensals: “Carles seria un bon president de la Generalat, no creus?”.

     El president Puigdemont és un home, des de la seva joventut, al servei d’una Catalunya sobirana, lliure i solidària.

     (Text publicat a “La llista Blava” de Gallifa)

Comparteix aquesta entrada