El bon mossèn Ballarín i el seu amic Pujol

11

Mossèn Josep Maria Ballarín que acaba de morir deixa l’aportació d’un cristianisme de rostre humà. No hi ha cristianisme sense rostre humà. Un dels tràngols més difícils i dolorosos que ha viscut és la situació creada després de la confessió (25 juliol 2014) del seu amic Jordi Pujol.

1. Ballarín (1920) i Pujol (1930) han mantingut al llarg dels anys una amistat amb vincles de caràcter cristià, cívic, polític i d’un catalanisme derivat en sobiranisme. El mossèn i escriptor va tancar la llista de la coalició independentista Junts pel Sí en la circumscripció de Lleida en les eleccions catalanes de 2015.

2. Alhora, Pujol, degut a les circumstàncies que afecten a la seva família, s’ha retirat de l’activitat pública i política. Assumeix aquesta travessia en el desert. Una de les seves poques sortides ha estat per visitar a mossèn Ballarín en els últims dies de la seva vida. Al tornar a l’auster despatx de Barcelona, Pujol pot haver escrit un article sobre el seu bon amic. L’article no es publicarà com tampoc es publiquen els que escriu sobre les més variades temàtiques. Reflexions de contingut personal, polític i espiritual redactades per “distreure’m i aclarir-me” ha dit alguna vegada. Els textos queden arxivats per si són d’interès d’algú en el dia de demà.

3. Pujol sempre ha agraït l’afecte que Ballarín li ha expressat sobretot en els períodes més difícils. En aquells moments en que molta gent expressa sentiments de sorpresa, desencís, mofa, venjança. El mossèn s’ha atrevit a escriure en aquest ambient tèrbol: “Jordi. He dit la missa per tu, que et sigui ajuda. Pels amics que aflaquen, que els sigui vergonya. Pels fariseus, que Déu els tombi”.

4. Una missa? Per què no? La celebració del sant sopar es per a Ballarín el que explica el teòleg i pastor protestant Gerd Theissen. Afirma: “El sant sopar anuncia renovació de la comunitat malgrat traïció i pecat. La fracció d’un pa i beure d’un calze és signe visible d’una comunitat invisible en la nit de la traïció total. Aquesta nit dura fins a la fi del món i abraça tots els homes, rics i pobres, de prop i de lluny, justos i pecadors”.

5. Pujol assistirà a una missa per mossèn Ballarín des del últim racó del temple. Com el publicà d’aquella paràbola de l’Evangeli de Lluc. “Dos homes van pujar al temple a pregar. L’un era fariseu i l’altre publicà (…) El publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: ‘Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador’. Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre, perquè tothom qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit”. Mossèn Ballarín va predicar moltes vegades aquesta paràbola de Jesús. Ho tornaria a fer ara i aquí.

Comparteix aquesta entrada