La Bíblia no és un tractat ginecològic!, senyora Laura Freixas

6

L’escriptora Laura Freixas escriu “Blasfèmia?”, article sobre el sarau armat amb “Mare nostra”, poema de Dolors Miquel. Fa trampes.

1. Laura Freixas ofereix la seva versió particular de l’episodi evangèlic que tracta sobre Déu, Maria, Jesús, paternitat, filiació, maternitat. Fa una lectura fonamentalista dels textos bíblics. Lectura reaccionaria i superada per l’exegesi moderna. Conclou: “Quin model de mare que ens ofereix el cristianisme! Jo prefereixo el de Dolors Miquel”. Una versió diferent és, per exemple, la desmitologitzada del pastor protestant Gerd Theissen que és un dels millors biblistes contemporanis. Afirma: “L’encarnació de Déu té per objectiu la nostra humanització (…) L’encarnació és una imatge. Déu vol viure en l’home (…) L’home té un valor infinit quan Déu està disposat de fer en ell estada”.

2. L’escriptora espanyola fa trampa també quan dibuixa a Maria com una dona sense personalitat i asexuada. Freixas amaga que en el mateix episodi hi ha la Maria del Magnificat que és molt més radical que la “Mare nostra” de Dolors Miquel. Maria diu de Déu: “Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res”.

3. Queda clar que Freixas no sap que hi ha cristians i agnòstics que consideren que el “Parenostre” de Jesús de Natzaret és compatible amb el “Mare nostra” de Dolors Miquel. Hi ha, però, una gran diferència. El Jesús que s’expressa i prega amb el “Parenostre” és condemnat a mort al ser acusat per les autoritats polítiques i religioses de subvertir l’ordre establert. No és el c as de Dolors Miquel.

4. De la seva lectura fonamentalista es dedueix que Laura Freixas ignora que la Bíblia no és un tractat ginecològic, ni biològic, ni sexològic, ni cosmològic. La Bíblia és un conjunt de llibres amb gran diversitat de formes literàries que precisen interpretacions adequades i intel·ligents. La Bíblia parla de Déu i del seu silenci des de la condició humana al llarg de la historia. Jesús se situa en aquest context.

5. Tothom qui vulgui pot penetrar en el missatge bíblic. Un exemple recent és el de Gabriel Magalhaes, assagista portuguès i amant de Catalunya, que publica “Mirall de vida. Una lectura quotidiana de l’Evangeli”. Escriu: “Quan tenia 24 anys vaig decidir llegir el Nou Testament, i la meva vida es va transformar completament”. Un altre exemple es el de la Bíblia en traducció catalana interconfessional amb excel·lents i didàctics  pròlegs dels biblistes Armand Puig Tàrrech i Agustí Borrell. En un tercer pròleg el poeta i assagista Rafael Argullol, agnòstic, escriu: “Per als creients, com és obvi, la Bíblia és un llibre imprescindible. Però també és un llibre imprescindible per als no creients que volen comprendre el món i descobrir la bellesa, sovint turbulenta, de la vida (…) Hem de tornar a la lectura de la Bíblia per moltes raons (…) Sobretot, per cercar de comprendre alguna cosa del que som enmig de l’oceà de preguntes que és l’existència”.

6. La intenció dels Evangelis de la infància de Jesús, en definitiva, és eminentment teològica. La trobada entre el Déu de Jesús i la persona, home o dona, és realitza en la fe. Una fe lliure i raonable, alliberadora i solidària. La fe no és fruit de la sang, ni d’herències, ni de descendències, ni imposada per cap poder, ni conseqüència de cap trobada entre espermatozoides i òvuls. Els cristians respecten a Maria per la seva fe, no per si es o no verge o per com s’entén aquesta virginitat.

Comparteix aquesta entrada