Carta 4ª al bisbe JJ Omella. “Sóc molt ben acollit a Catalunya”. Puigdemont, Mas,¿Pujol?

3

Benvolgut arquebisbe Joan Josep Omella: heu dinat amb una trentena de periodistes en la festa de Sant Francesc de Sales, patró dels comunicadors, i heu confessat que esteu content d’estar a Catalunya.

1. Se us va preguntar que destacaria de la seva estada a Barcelona després d’un mes de la vostra presa de possessió. Vàreu contestar: “Em sento molt ben acollit a Catalunya”. Se li va demanar que expliqués aquesta bona acollida als bisbes, als catòlics i a la gent de més enllà de l’Ebre. Vau contestar que ja ho fa. És una bona noticia que us sentiu ben acollit en un poble que té un Govern sobiranista fruit de la majoria parlamentaria que vol la sobirania de Catalunya.

2. També seria una bona noticia que parléssiu amb les autoritats catalanes sobre qüestions cíviques, eclesials i també polítiques. Tot afecta a la bona convivència. Al cap i a la fi, el cardenal Pietro Parolin, secretari d’Estat del Vaticà, mostra interès pel procés sobiranista català. El president Carles Puigdemont i l’ex president Artur Mas desitgen trobar-se amb vos, i vostè desitgeu trobar-vos amb ells. Les paraules del secretari d’estat del Vaticà podrien ser tractades en aquestes converses. Haurien de ser tractades en aquestes converses.

3. ¿Què passaria si l’ex president Jordi Pujol us comuniqués el seu desig de parlar amb vostè? ¿Per què no preneu la iniciativa de trobar-vos amb Pujol que pertany, com catòlic, a l’arxidiòcesi barcelonina? Així coneixeríeu a Pujol que, malgrat tot, és un personatge apassionant, bon coneixedor de la Catalunya contemporània, de l’Església, de la clandestinitat, de la política, del poder, de la grandesa i la misèria de la condició humana.

4. Pujol s’ha confessat sempre, molt abans que esclatés el seu cas, com a cristià. Cristià montinià i indigne. Creient, imperfectament creient. L’afer Pujol és un terratrèmol de dimensiones bíbliques. La Bíblia, com sabeu, és un conjunt de llibres que descriu el drama i l’esperança de l’existència humana. Pujol es un dramàtic personatge bíblic. ¿Es Pujol com Judes doncs molta gent es sent traïda per la manera com ha gestionat les finances familiars? ¿Es com Pere que nega a Jesús? ¿Es com el fill pròdig que malgasta lluny els diners del seu pare però després torna a casa i demana perdó? ¿Es com el lladre penjat en creu que reconeix al crucificat Jesús com home bo i innocent? ¿Es com Pau que cau del cavall i es converteix? ¿Es com Moisès que lidera el poble durant molts anys però, al final, es queda al desert sense entrar a la terra promesa?.

5. Aquesta hipotètica trobada entre vostè, arquebisbe Omella, i Pujol hauria de realitzar-se en un ambient discret i auster. Potser tot prenent cafè en la tarda de qualsevol diumenge. Atentament…

(Carta a partir d’un article publicat a www.tribunacatalana.cat)

Comparteix aquesta entrada