Epístola al teòleg Màrius Carol, i el laberint espanyol sense sortida

5

Màrius Carol, director de “La Vanguardia”, escriu l’article “Sense sortida” a l’edició del 27 de novembre. Article teològic. Parla de viacrucis, Sant Pere, Jesús de Natzaret.

1. Carol afirma que cada reunió entre JxSi i la CUP “no és una negociació, sinó un viacrucis”. D’acord. El que no diu és que el viacrucis cristià acaba en la resurrecció.

2. Carol se’n riu de l’eficàcia que pot tenir una “presidència col·legiada” al Govern de Catalunya. Ell sabrà. La direcció de “La Vanguardia” és super col·legiada. Està formada per 13 persones, tretze. Un director: Màrius Carol. Quatre directors adjunts: Maria Dolores García, Enric Juliana, Miquel Molina, Álex Rodríguez. Tres subdirectors: Manel Pérez, Isabel García Pagan, Llàtzer Moix. Tres adjunts al director: Enric Sierra, Albert Gimeno, Pedro Madueño. Dos consellers de direcció: Lluís Foix, Josep Maria Sòria.

3. Carol afirma que “la CUP ha negat a Artur Mas més vegades que sant Pere a Jesús de Natzaret”. D’acord. La relació entre Pere i Jesús va viure episodis difícils. El que Carol no diu és que un dia Jesús de Natzaret va dir que Pere era Satanàs. Jesús es va cansar, fins i tot emprenyar, de que Pere no entengués res. “Jesús es girà i digué a Pere: Vés-te’n d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure” (Mateu 16, 23).

4. La CUP està decepcionant en àmbits del sobiranisme català pel seu “no” a Artur Mas coincidint amb PP, PSCPSOE, Ciudadanos, Sociedad Civil Catalana, la caverna mediàtica d’allà i d’aquí. Però Carol, com quasi tots els unionistes o sobiranistes espanyols, acostuma a dir mitges veritats, també quan parlen de la CUP. Es refereix als cupaires com “els antisistema”. El que no diu es que la CUP és la única força política sense corrupció. Els antisistema de debó són els partits esquitxats per la corrupció. I les clavegueres de l’estat que preparen falsedats per acusar a segons qui de corruptes encara són més antisistema.

5. Carol acaba amb una sentència sobre la política catalana: “Sempre haviem intuït que la política era un laberint; el que no ens imaginàvem és que no hi hagués sortida”. El que no té sortida es el laberint espanyol.

Comparteix aquesta entrada