Bisbes espanyols amaguen que el Papa qüestioni las curses de braus

616

          Els bisbes espanyols haurien de tenir en compte que l’encíclica “Laudato si” qüestiona implícitament encara que de forma radical les curses de braus. Però ho amaguen. L’espectacle taurí en que es turmenta un toro, el germà toro que diria Francesc d’Assis, fins la seva mort en una barreja de sang i sorra és considerat com “fiesta nacional” d’Espanya i alguns sectors demanen que sigui declarada com “be d’interès cultural”.

          Els bisbes presenten l’encíclica sense referir-se a la contradicció entre la “fiesta” i la postura humanista, ecològica i cristiana del Papa. Ricardo Blázquez (cardenal president de la Conferencia Episcopal Española), Carlos Osoro (arquebisbe de Madrid) i Antonio Cañizares (cardenal arquebisbe de València) mantenen silenci sobre aquesta qüestió. Ells haurien de dir al poble i a les autoritats espanyoles que Francesc d’Assis, autor de les paraules que donen nom a l’encíclica, mai assistiria a una “fiesta nacional” d’aquest tipus ni ho farà el Papa Francesc. Un comentari similar podria fer-se sobre els “correubous” del sud de Tarragona.

          Francesc s’hi refereix en sis dels 246 punts de l’encíclica. Són els números 68, 82, 87, 90, 92 i 130. Francesc escriu: “La Bíblia no dona lloc a un antropocentrisme despòtic que es desentengui de les altres criatures (…) Seria equivocat pensar que els altres éssers vius hagin de ser considerats com mers objectes sotmesos a l’arbitrària dominació humana (…) La indiferència o la crueltat davant les altres criatures d’aquest món sempre acaben traslladant-se d’alguna manera al tracte que donem a altres éssers humans (…) La mateixa misèria que porta a maltractar un animal no triga a manifestar-se en la relació amb les altres persones. Tot acarnissament amb qualsevol criatura és contrari a la dignitat humana (…) El Catecisme de l’Església Catòlica recorda amb fermesa que el poder humà té límits i que és contrari a la dignitat humana fer sofrir inútilment els animals i sacrificar sense necessitat llurs vides”.

          (Text publicat al número 252 de “Qüestions de vida cristiana” que tracta sobre “Ecologia”)

Comparteix aquesta entrada