“La reforma ha de reconèixer Catalunya com a nació” és el títol a portada de “La Vanguardia” d’una “entrevista” a Felipe González signada per un dels quatre directors adjunts, Enric Juliana. Aquesta “entrevista” intenta suavitzar la carta que González va publicar a “El País” amb el títol “A los catalanes”. Felipe, fumant-se un bon habà, prenent al sol a un esplèndid vaixell i amb bona companyia femenina, es mostra molt preocupat, molt, per Espanya. Però Juliana no fa determinades preguntes incòmodes a González. Significatiu.
1. Juliana no pregunta a Felipe: Si vostè diu que s’ha de tractar a Catalunya com nació ¿per què no reconeix que, com totes les nacions, Catalunya té dret a la seva sobirania?
2. Juliana no pregunta a Felipe: ¿Per què es refereix vostè al nazisme i al feixisme d’Europa dels anys trenta però no és refereix al falangisme i al franquisme d’Espanya?
3. Juliana no pregunta a Felipe: ¿Respectarà vostè el resultat electoral del 27 de septembre sigui quin sigui i escriurà una carta als espanyols per tal de que també acceptin el resultat?
4. Juliana no pregunta a Felipe: “¿Vostè que defensa la legalitat considera que el terrorisme del Gal que hagué sota el seu mandat presidencial va actuar dins la llei?
5. Juliana no pregunta a Felipe: ¿Per què vostè i els seus van amb Mariano Rajoy i José Maria Aznar contra el sobiranisme català però, en canvi, defensen el sobiranisme espanyol que té una dosi nacionalista molt més elevada que el catalanisme polític?
6. Juliana no pregunta a Felipe: ¿No creu que Catalunya pot tenir amb Espanya, Europa i tots els pobles una relació més lliure i més solidaria si Catalunya es sobirana, tant com ho són totes les nacions sobiranes en el segle XXI?
7. Juliana no pregunta a Felipe: ¿Amb qui i per què està vostè més d’acord, amb l’ultradretà cardenal Antonio Cañizares que diu que la unitat espanyola és un bé moral indiscutible, o amb el moderat episcopat català que diu que totes les opcions polítiques són legítimes, també la sobiranista, si es propugnen de manera pacífica?