1. El Papa Francesc visita tres nacions independitzades d’Espanya. Qualifica a Equador, Bolívia i Paraguai de “tres nacions germanes”. Les anomena nació, pàtria, país, poble, societat. Aquest és un dels motius pel qual la visita papal desperta especial interès a Catalunya (nació, pàtria, país, poble, societat) que viu un procés sobiranista.
2. Aquestes nacions tenen un número reduït d’habitants comparades amb Espanya. L’estat espanyol té 46.725.164 d’habitants; Equador, 15.775.500; Bolívia, 10.389.913; Catalunya, 7.553.650; Paraguai, 6.786.000 habitants. Les nacions petites són viables i tenen ple sentit en el segle XXI, malgrat l’opinió contraria de PP, PSOE, Podemos i Ciudadanos.
3. Les nacions independitzades són respectables des de les perspectives humana, cívica, política, eclesial i cristiana. La postura de l’Església catòlica sobre les realitats nacionals consisteix en ser precisament catòlica y plural, no monolítica ni uniformista. El catolicisme implica que l’Església transmet l’Evangeli de Jesús a tots els pobles, totes les cultures, totes les llengües. Fins i tot, l’apel·lació a Déu és present en les actes de declaració d’independència d’aquestes nacions.
4. El 10 d’agost de 1809 es proclama el Primer Crit de la Independència d’Equador, a Quito. La població s’allibera del domini colonial de la corona espanyola i decideix constituir un govern sobirà.
5. El període de construcció de la independència de Bolivia comença el 1809 i acaba el 6 d’agost de 1825. Els patriotes bolivians s’imposen als realistes espanyols. L’Acta de la independència estableix: “Habiendo implorado, llena de sumisión y respetuoso ardor, la paternal asistencia del Hacedor santo del orbe, y tranquila en lo íntimo de su conciencia por la buena fe, ha llegado el venturoso día en que los inalterables y ardientes votos del Alto Perú (l’actual Bolivia), por emanciparse del poder injusto, opresor, y miserable del Rey Fernando VII (…) se erige un Estado soberano e independiente de todas naciones, tanto del viejo como del nuevo mundo”.
6. L’Acta de la declaració de l’independencia del Paraguay (25 novembre 1842, ciutat de la Asunción) estableix: “Considerando que nuestra emancipación e independencia es un hecho solemne e incontestable en el espacio de más de treinta años. Que durante este largo tiempo y desde que la República del Paraguay se segregó con sus esfuerzos de la metrópoli española para siempre (…) Confiados en la Divina Providencia declaramos solemnemente: 1) La República del Paraguay en el Río de la Plata es para siempre de hecho y de derecho una nación libre e independiente de todo poder extraño. 2) Nunca jamás será el patrimonio de una persona o de una família (…)”.
7. Espanya ha tingut que acceptar que aquests territoris que un dia foren dominats pel seu poder polític, cultural i econòmic són avui nacions sobiranes. Ara hi ha una mútua i cordial col·laboració entre nacions sobiranes.