Un altre Jesús segons l’evangelista Xavier Antich

26

1. L’article “I si Maria no fos la Verge?” de Xavier Antich, filòsof tant interessant en altres qüestions, comparteix el plantejament de Colm Tóibín en la seva obra “El testament de Maria”. Tóibín i Antich, convertits en evangelistes, presenten la figura i el missatge de Jesús des de la hipotètica visió que podria haver tingut la seva mare. Fan com si algú presentés a Plató, Pascal, Marx i els mateixos Tóibín i Antich des d’una hipotètica visió de les seves mares respectives.

2. Antich diu que el que intenta Tóibín es “descobrir la humanitat de Maria més enllà de la imatge teològica, buscar la dona sense la pell de la Verge”. Cal preguntar a Antich, emprant el condicional “si” que ell utilitza 10 vegades en el seu article: ¿I si humanitat i teologia no són contradictoris? ¿I si humanitat i Déu tampoc són contradictoris? ¿I si un personatge com, per exemple, Hans Küng es com pensador i teòleg més sòlid, més convincent i més profundament humà que Tóibín i Antich? Küng confessa al final del seu llibre “Jesús”, fruit de molts anys d’estudis humanistes, escripturístics i teològics: “¿Per què s’ha de ser cristià? ¡Perquè s’ha de ser realment home!”

3. La Maria de Tóibín i d’Antich és un invent. No té res a veure amb la Maria del Magnificat evangèlic. ¿I si el Magnificat fos un altre invent? Invent per invent, la Maria del Magnificat té una qualitat, una profunditat humana, un immens esperit alliberador i solidari que ridiculitza les especulacions del tàndem Tóibín/Antich. El Magníficat posa en els llavis de Maria: “La meva ànima magnifica el Senyor / el meu esperit celebra Déu que em salva, / perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa (…) Les obres del seu braç són potents: / dispersa els homes de cor altiu, / derroca els poderosos del soli / i exalta els humils / Omple de bens els pobres, / i els rics se’n tornen sense res”.

4. És legítim i raonable pensar i creure que el Magnificat de Maria que consta en els Evangelis continuarà existint en els propers dos mil anys com ha existit en els darrers vint segles perquè aquests textos nascuts en un moment de la història afecten profundament a la condició humana. Alhora és legítim i raonable pensar que “El testament de Maria” de Tóibín “I si Maria no fos la Verge?” d’Antich tindran una durada fugaç.

5. És qüestió de credibilitat i de quelcom tant humà com la fe. Joseph Ratzinver /Benet XVI ja va expressar-se en aquesta línia en el pròleg del primer volum del seu llibre “Jesús de Natzaret”. El Papa teòleg i bavarès escriu: “He intentat presentar el Jesús dels Evangelis com el Jesús real, com el Jesús històric en sentit propi i veritable. Estic convençut, i confio en que el lector també pugui veure-ho, de que aquesta figura resulta més lògica i, des del punt de vista històric, també més comprensible que les reconstruccions que hem conegut en les darreres dècades. Penso que precisament aquest Jesús, el dels Evangelis, és una figura històricament sensata i convincent (…) Només si va succeir quelcom realment extraordinari, si la figura i les paraules de Jesús superaven radicalment totes les esperances i expectatives de l’època, s’explica la seva crucifixió i la seva eficàcia (…) ¿No és més lògic, també des del punt de vista històric, pensar que la seva grandesa resideix en el seu origen, i que la figura de Jesús hagi fet saltar en la pràctica totes les categories disponibles i només s’hagi pogut entendre’l a partir del misteri de Déu?”

Comparteix aquesta entrada