Jesuïtes “progres” amb el Papa (malgrat Arturo San Agustin / La Vanguardia)

14

1. Els jesuïtes “progres” que sintonitzen amb la teologia de l’alliberament, com els que a Catalunya configuren “Cristianisme i Justícia”, estan amb el jesuïta Jorge Mario Bergoglio, avui Papa Francesc. Així és, digui el que digui Arturo San Agustín (foto), “vaticanista” i escriptor potenciat per “La Vanguardia” i signant d’un manifest contrari al sobiranisme català.

2. San Agustín comenta el fet que Bergoglio sigui el primer Papa jesuita. Diu: “Sí, però la relació del Vaticà amb els jesuïtes continua sent dolenta. El consideren un Papa conservador”. Al ser elegit Francesc, l’escriptor posa en boca d’un jesuïta no identificat: “Males noticies per a la Companyia. Ha sortit Bergoglio”.

3. Els fets contradiuen a San Agustín. La declaració de cap d’any de “Cristianisme i Justícia” parla de primavera eclesial amb aquestes paraules: “L’elecció del Papa Francesc ha suposat per a l’Església catòlica la irrupció d’un nou estil, d’un impuls renovat i d’uns subratllats diferents, i ha obert una etapa esperançada i encoratjadora”. Destaquen el seu document programàtic “Evangelii Gaudium” (L’alegria de l’Evangeli). Escriuen sobrer aquest document: “Son paraules que il·luminen la nostra realitat, clarifiquen la nostra anàlisis, reforcen les nostres opcions i estimulen el nostre compromís de cara a l’any 2105 que ara comencem”.

4. Els jesuïtes “progres” destaquen també l’impuls donat pel Papa al Sínode de Bisbes per tractar sobre la família en el segle XXI. El darrer quadern de “Cristianisme i Justícia” es titula “Refer la vida. Divorci, acollida i comunió”. Un dels autors, el teòleg Andrés Torres Queiruga (profesor de filosofia de la religió a la Universitat de Santiago de Compostela) explica que “quan es llegeixen les paraules i les propostes del Papa Francesc, tan fresques i humanes, és impossible no percebre-hi el seu arrelament evangèlic”. I des de que Bergoglio es va convertir en Francesc, Torres Queiruga afirma: “Tothom va percebre que alguna cosa s’estava anunciant. Reapareixia, evocada, la figura de Joan XXIII i renaixia, ple de frescor, l’esperit del Concili. Tot tan natural i alhora tan revolucionari, que des d’aleshores moltes coses ja no tenen marxa enrere”.

Comparteix aquesta entrada