Zarzalejos, un espanyol catòlic entre el sobiranisme epilèptic y el suïcidi polític

5

1. El periodista José Antonio Zarzalejos és un espanyol catòlic. Defensa la sobirania d’Espanya. Menysprea el sobiranisme català democràtic i pacífic qualificant-lo d’epilèptic. Vaticina el suïcidi polític dels partits sobiranistes. Aquest estil insultant és elogiat per determinats cercles de Madrid i Barcelona, però xoca amb les paraules del papa Francesc sobre la llibertat d’expressió pronunciades a Manila.

2. La crònica “Una altra convulsió epilèptica” va ser escrita per Zarzalejos (15 decembre 2013) a La Vanguardia. A la crònica “La dieta de Mas i Junqueras” (18 gener 2015), en el mateix diari, Zarzalejos utilitza el seu característic llenguatge despectiu amb paraules com paperot, matussers, vodevil, sainet, esperpent, vulgar i escriu sobre les diverses formes de suïcidar-se en política referint-se a Convergència, Esquerra i Unió.

3. Zarzalejos, gràcies a aquesta línia, va rebre el Premio de Periodismo Francisco Cerecedo (22 juliol 2014) . El jurat va destacar “el valor implícito en la opinión honesta y coherente que le ha convertido en un referente de serenidad, diálogo y de convivencia imprescindible en la turbulenta época por la que atraviesa el periodismo en nuestro país”. El diari barceloní en que escriu li va dedicar un semàfor verd per haver estat “guanyador per promoure la convivència i el diàleg a través dels seus articles d’opinió cada diumenge a La Vanguardia”.

4. Val la pena deixar constància d’algunes dades significatives. Felipe VI va lliurar el guardó al periodista (foto). El premi es concedit per la Asociación de Periodistas Europeos. Zarzalejos ha estat vocal del consell de direcció d’aquesta entitat. La dotació del premi és de 24.000 euros. El premi és patrocinat pel BBVA. El guardonat Zarzalejos va escriure a El confidencial (21 juny 2014) un article reclamant a Isidre Fainé i a La Caixa que adoptessin una postura pública contra el sobiranisme. Un interrogant és si Zarzalejos va plantejar aquesta reclamació com periodista, o com sobiranista espanyol, o com a catòlic. Ignora que hi ha periodistes i catòlics catalans que no combreguen amb les seves idees ni amb el seu estil.

5. ¿I el Papa Francesc? ¿Fins a quin punt, creu el Papa, que es pot arribar en la llibertat d’expressió que és un dret humà fonamental? li va preguntar un periodista francés a Manila. Francesc va contestar: “Les persones no només tenim la llibertat i el dret sinó també l’obligació de dir el que pensem per col•laborar al bé comú. Tenim l’obligació de parlar obertament: tenir aquesta llibertat, però sense ofendre”. I en el seu missatge per la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, Francesc afirma: “Dialogar significa estar convençuts de que l’altre té quelcom bo que dir, acollir el seu punt de vista, les seves propostes. Dialogar no significa renunciar a les pròpies idees i tradicions, sinó renunciar a la pretensió de que siguin úniques i absolutes”. 

 

Comparteix aquesta entrada