Un bisbe a Barcelona contra els interessos de Catalunya

24

1. Pot haver-hi un bisbe a Barcelona que actuï contra els legítims interessos de Catalunya. Així serà si es confirma que Juan José Omella, bisbe de Calahorra y La Calzada-Logroño des del 2004, es nomenat arquebisbe per substituir al cardenal Lluís Martínez Sistach.

2. Una de les grans accions d’Omella contra Catalunya comença a produir-se fa dues dècades. Essent bisbe entre 1999 i 2004 d’una petita diòcesi acabada de crear amb segell de l’Opus Dei, Barbastro-Monzón, Omella lidera amb gestions i discursos la reivindicació aragonesa per fer-se amb un centenar d’obres d’art sacre depositades des de sempre al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida (foto). La diòcesi lleidatana i els seus bisbes s’oposen a aquest espoli. Omella es mostra dolgut perquè els bisbes de Lleida no volen el trasllat d’aquestes obres d’art fora de Catalunya. Omella anima als aragonesos amb discursos com aquest: “Aragón y Barbastro tenemos que ser tenaces. Adelante. Hay que conseguirlo. Tardaremos más o tardaremos menos, per hay que seguir adelante”.

3. Una altra gran acció d’Omella contra Catalumya és produeix al novembre del 2002. La Conferencia Episcopal Espanyola, presidida llavors pel cardenal Antonio Maria Rouco, va aprovar una instrucció sobre els nacionalismes a l’Estat espanyol. La majoria de bisbes, inclòs Omella, va votar a favor d’aquest text. Però 13 bisbes, entre ells els catalans, no varen avalar aquella instrucció per dues raons. La primera, perquè la mencionada instrucció episcopal barreja de manera sectària terrorisme i nacionalisme democràtic i pacífic. La segona raó de l’oposició de 13 bisbes al text impulsat per Rouco es degut a què afirma que la unitat d’Espanya és un bé moral de manera que els que no estan d’acord amb aquesta tesi, siguin o no catòlics, són uns immorals. A més, segons aquests 13 bisbes, aquella instrucció no accepta el dret a la sobirania i l’autodeterminació de les nacions, com Catalunya, malgrat aquests drets són legítims segons la Doctrina Social de l’Església Catòlica.

4. El bisbe Josep Maria Guix, home preparat i assenyat, va referir-se a aquestes qüestions en el pròleg del llibre “Fet nacional i magisteri social de l’Església” (2003) dels grans experts en aquesta temàtica, els sacerdot Antoni M.Oriol i Joan Costa. El bisbe Guix afirma: “Seria un abús convertir en obligacions morals aspectes opinables que Déu ha deixat a la lliure discussió dels homes. Els desitjos i els esforços orientats a l’autodeterminació i a la sobirania política, si són realitzats sense violència i amb diàleg, no són condemnables ni moralment inacceptables. Un judici condemnatori dels bisbes en aquest afer podria ser titllat d’ingerència política mancada de legítima competència pastoral”

Fotografia de patrimoni.gencat

Comparteix aquesta entrada