El Papa, Cuba i Catalunya

5

1. Les raons del papa Francesc per intervenir com mitjancer entre Cuba i Estats Units avalen els arguments dels catòlics implicats en el procés sobiranista català.

2. Una de les claus de la intervenció de Francesc es troba en l’Evangelii gaudium (La joia de l’Evangeli), exhortació apostòlica que es el full de ruta del seu pontificat. El Papa és una figura clau del catolicisme amb una missió dins l’Església,  d’una Església que està en la societat. La seva tasca ha de mantenir un difícil equilibri complint dues condicions. Francesc afirma: “Ningú no pot exigir-nos que releguem la religió a la intimitat secreta de les persones sense cap influència en la vida social i nacional”. També afirma: “Ni el Papa ni l’Església tenen el monopoli en la interpretació de la realitat social o en la proposta de solucions per als problemes contemporanis”.

3. L’Evangelii gaudium es remet explícitament al Compendi de la Doctrina Social de l’Església per explicar les relacions entre Església catòlica i comunitat política. El Compendi deixa clar que “l’autonomia recíproca de l’Església i de la comunitat política no comporta una separació que n’exclogui la col•laboració”. També deixa clar quina és la tasca del Vaticà en l’àmbit polític. “El servei diplomàtic de la Santa Seu, fruit d’una praxi antiga i consolidada, és un instrument que actua no tant sols per la libertas Ecclesiae, sinó també per la defensa i la promoció de la dignitat humana i per un ordre social basat en els valors de la justícia, de la veritat, de la llibertat i de l’amor”.

4. La defensa dels drets i de les llibertats de les persones i dels pobles és un dels elements que configuren la missió de l’Església que consisteix en transmetre el missatge alliberador, solidari i salvífic de Jesús.

5. Aquest plantejament de l’actuació de Francesc en l’afer d’Estats Unit i Cuba enllaça amb les tesis sustentades pels catòlics catalans favorables al procés sobiranista de Catalunya. El número 157 del Compendi de la Doctrina Social de l’Església és clar i transparent. Estableix: “El camp dels drets de l’home s’han estès als drets dels pobles i de les nacions. Tot el que és cert per a l’home, també ho és per als pobles. El Magisteri recorda que el dret internacional es fonamenta en el principi de l’igual respecte dels Estats, del dret a l’autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al superior be comú de la humanitat. La pau es fonamenta no tant sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència”.

6. Aquest plantejament és vàlid per Palestina, Israel, Estats Units, Cuba, Espanya, Catalunya. Aquesta conclusió és legítima, coherent, raonable, respectable, respectuosa, pacificadora

Comparteix aquesta entrada