1. El periodista i escriptor Joan Barril també llegia l’Evangeli. Barril tant estimat per la gent del periodisme, la cultura i la política ha estat sensible i respectuós amb el missatge evangèlic de Jesús. El mag de les paraules, com l’ha definit el conseller Ferran Mascarell, fou un dia, 4 d’abril del 2013, convidat per un amic seu, el cardenal Lluís Martínez Sistach, a participar com lector de l’Evangeli de Marc en una sessió pública al Palau de la Música que reunia a creients i agnòstics. Aquella trobada formava part de la Missió Metròpolis celebrada a dotze grans ciutats europees. Barril assistia als dinars organitzats per l’arquebisbat de Barcelona cada any amb motiu de la festivitat de sant Francesc de Sales, patró dels periodistes.
2. Ara en la mort de Joan Barril, la seva vídua Glòria ha convidat al cardenal Martínez Sistach al funeral laic celebrat a l’Ajuntament de Barcelona. Fonamentalistes religiosos i agnòstics potser no comprendran les postures de Barril i de Martínez Sistach. Però el problema és dels fonamentalistes, no del periodista escriptor ni del cardenal.
3. El tarannà de Joan Barril és constant al llarg de la seva existència. La seva actitut en els darrers temps no ha estat fruit d’un hipotètic pressentiment que la seva vida s’esgotava. A l’abril del 2003 feu unes declaracions significatives en una entrevista amb el periodista i sacerdot Francesc Romeu, recollides a www.catalunyareligio.cat. “Intueixo –son paraules de Barril- que la idea de la religió, per necessitat de l’espiritualitat, no està perduda. No cal esperar que un, sempre absent de l’Església, al final de la seva vida es converteixi, com el Don Juan Tenorio, sinó que és d’esperar que l’Església penetri amb normalitat, sense complexos i sense imposicions, en l’àmbit del que és l’entramat civil i ciutadà”.
4. Després, ara fa pràcticament sis anys, el 16 de desembre del 2008, Joan Barril va escriure un article breu, “La fe i la raó”, a “El Periódico” dedicat a mossèn Joan Alemany, un home clau en el periodisme catalanista i democràtic. El text és aquest: “Diuen els assidus a l’ església de Sant Ildefons que no havien vist mai el temple tan ple a vessar. La setmana passada va morir el pare Joan Alemany, una d’aquelles persones que fan dubtar els agnòstics i que enorgulleixen els creients. Seria ridícul intentar glossar aquesta figura íntima de la fe i de la ciutadania. Practicava la intel•ligència de la bondat, cosa que en cap cas vol dir la paciència del vençut. Alemany tenia l’autoritat moral de la qual sovint sol estar mancada la jerarquia eclesiàstica. Gràcies a ell la veritat periodística es va fer un lloc en plena dictadura. Se’n va un col•lega de la ploma i un home que va renunciar als palaus per ser un eficaç conserge de Déu”.
5. Les paraules belles de Barril a Alemany podrien aplicar-se, ¿per què no?, al propi Barril.
Fotografia de Ajuntament Barcelona