11. Jun, 2017
  3922 Visites      1 Comentaris

Catalunya. Un torero contra el rei. O potser no?

Les declaracions d’un torero sobre Catalunya van contra un discurs del rei d'Espanya. O pot ser que el torero i el rei coincideixin.

1. Un torero que és diu Enrique Ponce és entrevistat per un diari digital que és diu El Español. Ponce afirma: “Catalunya no depèn del que els catalans vulguin o no vulguin, sinó del que decideixi tot Espanya. El català pot dir el que vulgui. Catalunya forma part d’Espanya”. El Español no li pregunta al torero sobre cap altre referèndum com, per exemple, els d’Escòcia i el de Puerto Rico en que només voten els escocesos i els porto-riquenys, i no la ciutadania del Regne Unit i d’Estats Units.

2. Les paraules d’Enrique Ponce son comentades pel president Carles Puigdemont a twitter. El president català escriu aquest tuït: “S’escandalitzen perquè Guardiola vol votar en un referèndum i troben normal que un torero ens tracti de colònia”. Aquest és el tracte que reben els catalans per part dels que consideren que Catalunya és una regió depenent d’un Estat espanyol en forma de monarquia borbònica imposada pel franquisme.

3. L’afirmació del torero de que “Catalunya no depèn del que els catalans vulguin o no vulguin” contradiu una afirmació pública i solemne que el rei Felipe VI va efectuar quan encara era príncep l’any 1990 en el Parlament de Catalunya, Parlament ara tan assetjat pel Govern espanyol i pel Tribunal Constitucional. Felipe VI va dir: “Catalunya és el que els catalans volen que sigui”.

4. Quina paraula preval ara i aquí quan Catalunya té plantejat un referèndum d’autodeterminació? La paraula del torero? La paraula del rei?

A la xarxa


1 Comentaris


D'una vella casa

Oriol Domingo, a l'estat espanyol el llenguatge polític no sorgeix del poble; per això, l'estat espanyol és un estat artificial a Catalunya; no té legitimitat política -va ser imposat per la força- i, d'ençà la sentència del TC, tampoc legalitat jurídica. Una imposició que comparteixen la corona i el torero, atesa la pasivitat del primer i l'arrogància del matador, ambdós escenificadors de l'entelequia del passat anacrònic espanyol, sense cap vigència ni futur a la Catalunya democràtica.


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat