25. Apr, 2020
  488 Visites      0 Comentaris

Gestió kafkiana del ministre catòlic Illa

Tres fronts oberts de Salvador Illa. Gestió kafkiana com ministre de Sanitat contra el coronavirus. Responsabilitat en el caos municipal de Badalona. Incoherència d’un catòlic que es nega a visitar els presos polítics catalans siguin o no catòlics.



1. La gestió del ministre Illa en la pandèmia és incoherent i contradictòria. Des de fora del Govern PSOE/Podemos, des del món sanitari i des de  la premsa internacional el critiquen. Illa porta el seu antisobiranisme català a Madrid. La seva gestió ministerial  ultracentralista fracassa en un estat que, teòricament segons la Constitució, hauria de ser descentralitzat en el financement, en el funcionament i en la presa de decicions. És víctima i corresponsable de la decisió del seu president, Pedro Sánchez, d’autoproclamar-se “autoridad única competente” apropiant-se de les competències dels territoris com Catalunya. Casos de la seva gestió kafkiana... son la forma com es fa el confinament, el desconfinament, les rodes de premsa militaritzades, els criteris per comptar els infectats i els morts, la compra de milers de tests i mascaretes defectuos, la falta de material sanitari i protector pel personal, i un llarg etcètera.

2. Un segon front que Illa té obert es la situació municipal caòtica de Badalona degut a l’actuació impresentable del seu alcalde, Àlex Pastor (PSOE). Illa, Iceta i Pastor comparteixen una radical hostilitat contra el sobiranisme democràtic i pacífic.  Iceta, primer secretari del PSC/PSOE, i Illa, secretari d’organització, han estat els principals avaladors de Pastor i impulsaren que l’ara defenestrat Pastor es fes amb l’alcaldia de Badalona.

3. El tercer front que Illa té obert és el fet de confessar-se catòlic com l’entorn del seu partit ho proclama amb l’objectiu de presentar-lo com l’home del Govern de PSOE/Podemos que es relacionarà amb el president de la Conferencia Episcopal Española, Juan José Omella, el cardenal que en el conflicte de les obres d’art entre Aragó i Catalunya defensa la postura aragonesa. El fet es que, malgrat que l’episodi del Judici Final està a favor de visitar els presos, el catòlic  Illa s’ha negat sempre a visitar els presos polítics catalans. Tampoc ha volgut a visitar al pres catòlic Quim Forn malgrat que ambdós es relacionaven a Barcelona com representants de PSC i JxCat. Illa va explicar un dia perquè es negava a visitar al pres Forn, home d’excel·lent qualitat humana: “No l’he anat a veure a la presó. A cap pres. No he volgut que fos interpretat com un gest polític”. La política preval sobre la fe.

 4. Tampoc Omella, a diferència d’altres bisbes catalans, ha visitat els presos polítics  tot i que alguns d'ells, que es confessen cristians, li han demanat que els visités esperant un suport humà i cristià. El pres Quim Forn ho recorda en el seu llibre "Entre togues i reixes" (Enciclopèdia). Forn va escriure a Omella demanant que visités els presos, però el cardenal no hi ha anat mai. El cristià Forn lamenta: "La por a què diran i el voler quedar bé amb tots han acabat pesant més que els missatges que predica, i que contenen els Evangelis: era a la presó i no vau venir visitar-me". I Omella, que diu que ell no fa política, ha estat aplaudit per l'espanyolisme polític, des del PSOE a VOX. I ara, ai las, presideix la Conferencia Episcopal Española.

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat