Aragonès s’enroca en el búnquer autonòmic i del mal govern

242

1.El principal responsable de la crisi d’un govern  és el seu president. Aquest és el cas de Catalunya. Pere Aragonès és a la pràctica el mal president que s’enroca en el búnquer del seu mal govern i de l’autonomisme del règim espanyol, autonomisme que ofega el present i el futur de Catalunya. “Búnquer: refugi, generalment de ciment armat, usat en defensa antiaèria” “Enrocar: (exemple) Si els xais s’enroquen, poden estimbar-se” (Diccionari de la llengua catalana). ¿S’estimbarà Aragonès? ¿com? ¿quan?

2.- Aragonès actua a la pràctica com president d’un dels dos partits de la coalició, ER, al que beneeix sempre de manera sectària, i sistemàticament intenta destruir a l’altre partit, Junts, des de fa molt de temps. El partit d’Aragonès traeix al president Carles Puigdemont; pren l’acte de diputat al president Joaquim Torra; viola la presumpció d’innocència de la presidenta del Parlament, Laura Borràs; destitueix a un dels millors consellers, el vicepresident Jordi Puigneró...  Aragonés te l’obsessió de decapitar els caps sobiranistes a l’estil del “a por ellos” que complau a la Zarzuela, la Mloncloa… i també als aparells mediàtics espanyols, des de “La Vanguardia” a “La Razón”.

3.- L’interrogant es si ER canviarà tal com planteja Junts que li demana compleixi l’acord d’investidura. Direcció estratègica de l’independentisme. Coordinació unitària de l’independentisme a Madrid. Taula de diàleg sobre l’amnistia i l’autodeterminació.

4.- Si ER rebutja complir els acords d’investidura no val la pena formar part d’un mal govern amb un mal president. La resposta mes raonable i realista per part de Junts consistiria en alliberar-se d’aquest mal govern i d’aquest mal president encara que això impliqui una travessia pel desert com a via imprescindible per viure en llibertat i arribar a la terra promesa. També cal esperar que un fracàs junquerista i aragonesista provoqui una revolta democràtica, nacional i sobiranista de les bases i dels votants d’ER que forcin a canviar l’actual cúpula del partit.

5.- Llavors la única sortida d’Aragonés i d’ER seria enfonsar-se encara mes en l’espanyolisme de la borbònica i juancarlista Moncloa. Continuaria el suport rufianesc i dependentista al Govern del PSOE que es el partit dels terribles GAL, la repressió, les clavegueres de l’estat, el 155, el Catalangate. Un suport d’ER al PSOE que no porta enlloc.

Comparteix aquesta entrada