Felipe VI entre els mots d’Espriu i l’adéu Espanya de Maragall

51

Felipe VI (fill de Juan Carlos I fugat a Abu Dhabi i imposat com a rei pel dictador Francisco Franco) torna a Barcelona després de la sentencia del Tribunal Suprem contra el català. Òndia! Però no es reunirà amb Òmnium Cultural, entitat només amb 190.000 socis, que defensa els drets civils i les llibertats dels catalans. Des del 1961, Òmnium treballa per fomentar la llengua catalana, la cohesió social, l’educació i la cultura i té com a objectiu construir, a través d’aquests valors, una societat activa, crítica, integradora i cívica.

2.- Felipe VI presidirà el lliurement de despatxos als integrants de la LXX promoció de la Escuela Judicial y assistirà a una cerimònia amb motiu del 250 aniversari del Foment del Treball. Es preveuen discursos en espanyol i unes gotetes en català. Donades les actuals circumstàncies. ¿Algú recordarà a Felipe VI el “hem viscut per salvar-vos els mots”, paraules profètiques i compromeses del poeta Salvador Espriu? ¿Algú li recordarà les paraules també profètiques del poeta Joan Maragall que clou la seva “Oda a Espanya” amb el contundent “Adéu Espanya”. Potser no val la pena dir res tenint en compte l’actitud de les institucions espanyoles cap a Catalunya.

3.- Aquest es el poema “Inici de càntic en el temple”, escrit per Salvador Espriu el 1965 en plena dictadura franquista…

“Ara digueu: La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.

Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!

Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.

Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.

4.- Seixanta set anys abans, 1.898, en plena i inexorable desfeta de l’imperi espanyol, Joan Maragall escriu la seva “Oda a Espanya”. Segueixen els primers i els darrers versos…

“Escolta Espanya, la veu d’un fill

que et parla en llengua no castellana:

parlo en la llengua que m’ha donat

la terra aspra;

en aquesta llengua pocs t’han parlat;

en l’altra, massa

(…)

On ets, Espanya? No et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua que et parla entre perills?

Has desaprès d’entendre els teus fills?

Adéu, Espanya!”

Comparteix aquesta entrada