El règim post franquista desobeeix l’ONU i practica la confrontació repressora

475

Post. Desobediència. Confrontació. Tres conceptes polítics de moda a Catalunya i Espanya.

1. POST. L’unionisme parla de separatisme i post convergència. Per tant es podrà parlar d’annexionisme i de règim espanyol post franquista o franquista. Sobretot quan el campechano fugat va ser imposat com a rei pel dictador Francisco Franco.

2. CONFRONTACIÓ. Hi ha una confrontació repressiva, practicada pel règim espanyol. Repressió institucional, judicial, policial, mediàtica, guerra bruta, clavegueres de l’estat. Hi ha una confrontació intel·ligent i democràtica, propugnada pel president Carles Puigdemont, basada en la proposta, la paraula, les urnes.

3. DESOBEDIENCIA. Joan Costa (JxCat, vicepresident del Parlament) escriu uns tuïts demolidors: “La desobediència de l’Estat espanyol als dictàmens de l’ONU que demanen alliberar els presos polítics és un escàndol majúscul, que fa encara més ignominiosa la possible inhabilitació del president Quim Torra per demanar exactament el mateix (…) L’Estat i l’unionisme intenten desacreditar els dictàmens dient que qui els fa és poc més que un grup d’amics. La veritat és que és l’òrgan competent de l’ONU per analitzar possibles detencions il·legals dels estats. No n’hi ha cap altre (…) Tot hi que volen fer veure que els dictàmens no tenen cap valor, el Govern del PSOE va impugnar-los intentant que la petició d’alliberar Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Josep Rull, Raul Romeva i Dolors Bassa… fos revocada. Ningú no ha explicat, però, que aquesta impugnació d’Espanya va ser rebutjada (…) Espanya és l’únic estat europeu que té peticions de l’ONU per alliberar persones detingudes il·legalment segons el dret internacional. I no les compleix. L’ONU recorda al seu informe que mantenir la detenció es una vulneració constant dels drets humans (…) Entre els estats que han complert els dictàmens de l’ONU sobre detencions arbitràries hi ha Togo, Qatar, Mauritània, Panamà, Nicaragua, Veneçuela, Iran, Xina, Gabon, Tunisià, Corea, Egipte o Congo. Però no hi ha l’Espanya de PSOE i Podemos. Aquest es el nivell (…) L’altre argument per desacreditar el dictamen del Consell de Drets Humans de l’ONU es dir que la Generalitat ha donat diners a aquest organisme. El que no expliquen es que Espanya també en dona: concretament 10 vegades mes. Aquest 2020, 1.7 milions”.

Comparteix aquesta entrada