Ambaixada espanyola davant la Santa Seu
Josep M. Carbonell es el Jorge Fernández Díaz (PP) de l’entorn del PSOE. Aspiren a ser l’ambaixador del Govern del Regne d’Espanya, el règim del fugat Juan Carlos i de Felipe VI, davant el Vaticà.
1. Carbonell i Fernández Díaz maniobren per aconseguir l’objectiu de l’ambaixada espanyola en la Santa Sede. Es proclamen espanyols i catalans. Es confessen catòlics i constitucionalistes (unionistes). Destaquen pel seu activisme contra el sobiranisme català democràtic i pacífic.
2. Carbonell ha militat en el PSC, vinculat al PSOE dels GAL i del 155. Està ben relacionat amb Miquel Iceta, Salvador Illa i José Zaragoza, el de l’espionatge de La Camarga. Es considera “progre” dins el catolicisme encara que catòlics progressistes, independentistes o no, discrepen de la seva manera de veure el catolicisme i la política. Per exemple, el pres catòlic Joaquim Forn (JxCat) i el diputat Joan Capdevila (ERC) expressen la seva discrepància radical amb Carbonell en una polèmica al diari espanyol “La Vanguardia”.
3. Fernández Dìaz també es presenta com catòlic, encara que de procedència franquista i del sector més conservador de l’Opus Dei. Segur que ha llegit i s’ha fet seu el punt 308 de “Camino”, de Josèmaria Escrivá de Balaguer: “Mi gozo y mi paz. Nunca podré tener verdadera alegría si no tengo paz. ¿Y qué es la paz? La paz es algo muy relacionado con la guerra. La paz es consecuencia de la victoria. La paz exige de mí una continua lucha. Sin lucha no podré tener paz”. L’ultra nacional catolicisme de “Germinans Germinabit” sintonitza amb els plantejaments de Carbonell i Fernández Díaz.
4. Josep M. Carbonell te ara més possibilitats de ser ambaixador espanyol davant de la Santa Seu. Es ben vist pel Govern de Pedro Sánchez. Joan Capdevila escriu públicament el que es comenta en medis eclesials i polítics: “Es coneguda l’aspiració de Carbonell de convertir-se en ambaixador davant la Santa Seu. I és legítim que ho desitgi. No sembla massa edificant, però, que la seva candidatura la sustenti en fer mèrits davant el seu partit i la Conferencia Episcopal Española, i sobre la mentida i la desconsideració de l’adversari. Per suposat, que nosaltres no ho tolerarem”,
5. Carbonell desplega una activitat en diversos fronts per aconseguir el seu objectiu. Justifica en articles la postura del cardenal Joan Josep Omella, influent en els despatxos vaticans, arquebisbe de Barcelona, president d’una Conferencia Episcopal Española que de manera incomprensible avala l’actuació del rei “campechano” fugat i involucrat en obscurs afers econòmics i d’amants. Carbonell, amb un estil barroer, insultant i desqualificador similar al de Fernández Diaz, pren partit en contra del sobiranisme català que, segons ell, pretén controlar l’Església. Ai diplomàcia! Ai Vaticá! Ai Espanya! Ai Catalunya ai!