Fugida i escac del pare del rei

470

Juan Carlos I, pare del rei espanyol, ha fugit de l’Espanya borbònica. Felipe VI i Pedro Sánchez, des dels Palaus de la Zarzuela i la Moncloa han preparat la fugida. El rei emèrit, envellit i malaltís, s’ha col·locat en escac i mat (expressió que indica  que el rei està en escac i no té escapada, en el qual cas la partida es acabada).

1. Situació escandalosa i kafkiana. La fugida real i reial és un bon cop de falç realitzat per la pròpia monarquia, institució anacrònica bassada en la successió familiar, no en la voluntat democràtica del poble expressada en les urnes. Un punyent interrogant recau sobre el present i el futur de Felipe VI i les seves filles Eleonor i Sofia.

2. Tot parteix d’un pecat original. Felipe VI es fill de Juan Carlos I,  imposat com a rei pel dictador Francisco Franco. El jove monarca va jurar fidelitat al general Franco, “caudillo de España por la gracia de Dios”, i als feixistes Principios del Movimiento Nacional.

3. Aquests fets també perjudiquen la credibilitat democràtica dels partits espanyols. El PSOE de Pedro Sánchez, Miquel Iceta i José Zaragoza elimina el seu republicanisme i federalisme per convertir-se en partit monàrquic i centralista. L’altre partit governamental, Podemos, de Pablo Iglesias, Ada Colau i Jaume Asens es cridaner però és còmplice servil del PSOE. I el trifachito de l’ultra dreta espanyolista (PP, VOX, CS) es manté en el tauler polític, sense visió de la realitat i del futur, i disputa amb l’actual Govern espanyol  la defensa d’una monarquia en crisi i desprestigiada a l’estat, a Europa i al món.

4. Només els partits sobiranistes catalans (JxCat, ERC, CUP) es desmarquen de la inestable monarquia espanyola i mantenen el seu compromís de consolidar una Catalunya democràtica, lliure, solidària, sobirana. És la República catalana… que aspira a mantenir una bona relació d’igual a igual amb l’estat espanyol. Una relació bassada en el respecte mutu, el diàleg, les urnes… i no en la imposició, ni en el “a por ellos”, ni en la repressió, ni en mantenir exiliats, presos i perseguits polítics.

Comparteix aquesta entrada