Confinament. Mort d’un torturador i mort d’un cristià

539

Un asteroide va caure fa milions d’anys a la Terra i va aniquilar els dinosaures. Ara el coronavirus aniquila milers de persones, malgrat el confinament.

1. Pandèmia letal malgrat la medicina, la ciència i la tecnologia que mai havien estat tan avançades. Aquest progrés esdevé un altre ídol caigut com tants a la historia. Evident fragilitat humana.

2. El nombre de morts, per la pandèmia o per altres causes, son incomptables. Un cas és el de Billy el Niño. Torturador condecorat, pensionat, mort sense judici en ple govern PSOE/Podemos. Que la terra no li sigui lleu. Torturadors, dictadors, genocides i similars fan pensar en l’infern que ells han creat.

3. Un altre cas és la mort d’Angel Alcázar, un cristià que fou de la HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica) i va ser un dels fundadors de Comissions Obreres de Catalunya a l’església de Sant Medir. La seva filla Maria Angeles, periodista, escriu aquest tuit: “Mi padre, Angel, ha fallecido hoy. Fue un hombre comprometido. Nos quiso y le quisimos. Dejó huella en todos los que le conocieron y tuvo una vida larga y plena. Està ya junto al Jesucristo de los pobres y oprimidos, en el reino de la justícia por la que él lucho en la tierra”. Comentari… “Crec que el teu pare fa molt de temps que ja estava amb el Jesús dels pobres, els oprimits, els marginats, els presos (ell va ser empresonat), els que perdonen, els que demanen perdó, els que estimen”.

4. Algunes consideracions. El mal demostra que Déu no existeix, segons alguns ateus.  Si no existeix, Déu no té res a veure amb el mal. ¿qui n’és el responsable? ¿El ser humà? Llavors, el ser humà no mereix cap respecte. Les portes de qualsevol dictadura destructora de les llibertats queden obertes de bat a bat. Pel creient, el mal planteja interrogants. La seva resposta és el silenci, el compromís i l’acció per pal·liar el mal i fer el be, la pregària esperançada… i el repte de revisar la imatge que es te de Déu i la concepció que es te de la humanitat.

5. Uns pensen que plantejar aquestes qüestions es perdre el temps, no porta enlloc, no aporta res, no té cap sentit. Altres consideren que plantejar aquestes qüestions dona consol i esperança, enforteix l’esperit solidari. es ben humà i res del que es humà ens és aliè.

Comparteix aquesta entrada