El Papa Francesc visita presos. El cardenal Omella no visita presos
El cardenal Juan José Omella (Cretes, Terol, 1946; arquebisbe de Barcelona des del 06.11.2015) es un cardenal que no visita presos polítics i que, potser per això, ha estat escollit president de la Conferencia Episcopal Española (CEE)
1. CONFERENCIA EPISCOPAL CATALANA. La influència eclesiàstica es mínima als pobles de l’Europa Occidental com Catalunya. Però val la pena aprofitar les escletxes positives que la comunitat eclesial tingui en els àmbits cívic, cultural i cristià. Per exemple, catalans catòlics reivindiquen que la Conferència Episcopal Tarraconense (o catalana) tingui a Catalunya el mateix pes organitzatiu que la CEE te a Espanya. No consta que Omella, com arquebisbe de Barcelona, hagi fet gestions en aquest sentit i no es preveu que, com president de la CEE, en faci en el futur.
2. EQUIDISTÀNCIA IMPOSSIBLE. Hauria estat horrible, per l’Església i per la societat, que el nou president de la CEE hagués estat el cardenal Antonio Cañizares. És un ideòleg i un activista ultra espanyolista de mentalitat pròpia de la cristiandat nacionalcatólica. Omella és un mal menor. És un cardenal espanyol “equidistant”. Però l’equidistància és sovint tramposa, signe de covardia i, en aquest cas, suposa manca de compromís i coherència cristiana. O s’està amb els defensors dels drets i les llibertats de les persones i dels pobles com preconitza la Doctrina Social de l’Església, o s’hi està en contra. L’equidistància no és possible. O s’està amb els repressors i els carcellers, o s’està amb els exiliats, els presos i els perseguits polítics. L’equidistància no és possible. O s’està amb l’Evangeli, o s’està en contra dels valors ètics i evangèlics. L’equidistància no és possible.
3. OMELLA NO VISITA A L’EMPRESONAT JESÚS. El cardenal Omella ha optat per no visitar els presos polítics catalans malgrat que alguns d’ells, que es confessen cristians, li han demanat que els visités esperant-ne un suport humà i cristià. Però Omella no ha atès aquestes peticions i s’ha negat a visitar-los. El pres Quim Forn ho recorda en el seu llibre “Entre togues i reixes” (Enciclopèdia). Forn va escriure a Omella demanant que visités els presos, però el cardenal no hi ha anat mai. El cristià Forn lamenta: “La por al què diran i el voler quedar bé amb tothom han acabat pesant més que els missatges que predica, i que contenen els Evangelis: era a la presó i no vinguéreu a veure’m”. I Omella, que diu que ell no fa política, ha estat aplaudit per l’espanyolisme polític, des del PSOE a VOX.
4. JESUS MALEEIX ALS QUE NO VISITEN PRESOS. Omella, a preguntes periodístiques, s’ha referit a aquesta qüestió després de ser escollit president de la CEE. Ha tingut contactes “indirectes” amb els presos independentistes però no els ha visitat mai perquè ell es “pastor de l’Església de Barcelona i en aquesta archidiòcesi no hi ha les presons on els polítics compleixen pena”. Vergonyós, Omella!. L’avui president de l’episcopat espanyol fa prevaldre el codi del dret canònic per sobre del missatge de Jesús de Natzaret. Val la pena rellegir, predicar i practicar l’escena del judici final (Mateu, 25, 31-46), Déu beneeix als que visiten a les persones que estan a la presó i maleeix als que no ho fan. L’equidistància no és possible.
5. OMELLA NO FA COM EL PAPA. Diuen, diuen, que Omella sintonitza amb el Papa Francesc… però no fa com ell. Francesc visita presos. Omella, no. També hi ha bisbes i abats de Catalunya que visiten presos polítics. Jaume Pujol (llavors arquebisbe de Tarragona), Francesc Pardo (bisbe de Girona), Xavier Novell (bisbe de Solsona), Romà Casanova (bisbe de Vic), Josep M. Soler (abat de Montserrat), Octavi Vila (abat de Poblet) figuren entre els que per sentit humà i cristià han visitat els presos. Cap d’ells presideix la Conferencia Episcopal Española.