Política d’alliberament, clavegueres de l’estat, Jesús exiliat

95

Temps convuls a Espanya i Catalunya. Polítics, repressors, exiliats, presos, jutges. Els cristians intenten comprometre`s en aquesta situació segons el que creuen és la Paraula de Déu. Són apunts de l’article “Interpel.lacions en temps convuls” publicat a la secció “Contrapunts” de la revista “Foc nou” (número 492)

 

PROPOSTA CRISTIANA. 1) Les formes de ser cristià són diverses, fins i tot contraposades, ja des de l’origen del cristianisme.2)  “A Déu ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat” (Joan 1, 18)… Ningú veu Déu però se’n tenen experiències. 3) El que s’entén per paraula de Déu te que veure amb la humanitat i la Bíblia. 4) “La paraula de Déu es viva i eficaç. Més penetrant que una espasa de dos talls. Arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos. Discerneix  les intencions i els pensaments del cor” (Hebreus 4, 12). 5) Fe i Paraula es proposen, mai s’imposen.

POLITICA D’ALLIBERAMENT. “Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Manteniu-vos ferms i no us deixeu sotmetre altra vegada al jou de l’esclavatge (…) Vosaltres heu estat cridats a la llibertat. Tota la llei troba la seva plenitud en un sol manament: estima als altres com a tu mateix” (Gàlates 5, 1 i 13.14), Jesús estableix el mandat determinant. “Estima el senyor, el teu Déu, amb tot el cor, tota l’ànima i tot el pensament. Aquest manament es el mes gran i el primer. El segon li es semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la llei i dels profetes dependent d’aquests dos” (Mateu 22, 37). Tot es concreta en l’episodi del judici final. Donar de menjar a qui te fam, beure a qui te set, acollir al foraster, vestir al que va despullat, reunir-se amb els malalts i els presos. Jesús s’identifica amb els que pateixen (Mateu 25, 31.46).

CLAVEGUERES DE L’ESTAT .Jesús avisa: “Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms (…) Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals… i us conduiran davant els governador (Mateu 10, 16-17). I Judes actua a les clavegueres de l’estat.  “Un dels dotze, Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué: Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús? Ells li van oferir trenta monedes de plata. Des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo” (Mateu 26, 14-16). Després… “Judes, el qui l’havia traït, quan veié que havien condemnat Jesús, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i notables (…) Va llençar les monedes al santuari  i sortí. Se`n va anar i es va penjar” (Mateu 27, 3 i 5)

JESÚS EXILIAT. La repressió comporta exili i presó. Mateu relata que Jesús i els seus pares s’exilien davant la persecució d’un rei criminal com Herodes. “Un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap Egipte, i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo. Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes” (Mateu 2, 13-14)

JUDICI FARSA. La persecució inclou un judici farsa. “Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis (…) El gran sacerdot  s’esquinçà els vestits exclamant: Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis?” (Mateu 26, 59 i 65). Apareix en escena el governador Pilat, covard equidistant, davant els enemics de Jesús. “Pilat, veient que no en treia res i que començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir: Jo soc innocent de la sang d’aquest home. Això es cosa vostra (Mateu 27, 24)

SOLIDARITAT AMB ELS PRESOS. Jesús es solidari amb els presos. “Beneeix” als que visiten els empresonats i “maleeix” als que no ho fan. Jesús s’identifica amb els que pateixen, forasters, malalts, presos. Episodi del judici final… “Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?. En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans mes  petit, m’ho fèieu a mi” (Mateu 25, 31-46).

SENSE PIETAT. Jesús és molt dur amb els que actuen sense pietat contra els perseguits. “Feliços els qui ploren perquè seran consolats (…) Feliços els compassius, perquè seran compadits” (Mateu 5, 4 i 7). El tracte donat pel sistema judicial i policial espanyol a polítics catalans es injust segons molts prestigiosos juristes. Sense humanitat no hi ha justícia. Sant Tomàs d’Aquino: “Justícia sense misericòrdia es crueltat”. Papa Francesc: “Sense misericòrdia no hi ha justícia”.

INTERPEL.LACIÓ INCONSTITUCIONAL ALS JUTGES. El capítol 23 de l’Evangeli segons Mateu es revolucionari i inconstitucional. Jesús es dirigeix al poble: “Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel”. Jesús acusa als mestres de la llei i els fariseus (els jutges d’avui): “No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats (…)  Heu abandonat les coses essencials de la llei: la justícia, l’amor i la fidelitat”. Jesús els qualifica d’hipòcrites, guies cecs, estúpids, sepulcres emblanquinats, plens de maldat, serps, cria d’escurçons.

 

 

Comparteix aquesta entrada