El Tsunami Democràtic, amb la seva actuació reivindicativa i pacífica, està guanyant a la repressió.
1. DOS PARTITS. El 18 de desembre es juguen dos partits a Barcelona, capital de Catalunya. El futbolístic Barça/Madrid que internacionalitza el conflicte Catalunya/Espanya. I el Tsunami Democràtic català / repressió espanyolista que posa de relleu la crisis del règim monàrquic.
2. SPAIN, SIT AND TALK. La protesta i la reivindicació són legítimes. El Tsunami protesta contra les sentencies del Tribunal Suprem. Protesta per la repressió sistemàtica contra el sobiranisme / independentisme democràtic i pacífic. Reivindica que les urnes prevalguin sobre les porres i les agressions. Reivindica el retorn en llibertat i l’alliberament dels exiliats i dels presos polítics catalans. Reivindica el “Spain, sit and talk” entre Espanya i Catalunya. ¿Quin demòcrata pot estar contra “seure i parlar?”.
3. TSUNAMI SENSE MEUQUES. El Tsunami, malgrat la caverna mediàtica, guanya des de fa dies el partit a Catalunya i a nivell internacional. L’espanyolisme d’allà i d’aquí (institucional, judicial, policial, mediàtic, 155, esportiu…) està desconcertat davant la pressió del poble. Un tuït de l’internauta Ramon Bassas, home de l’entorn del PSOE, és significatiu i lamentable. Escriu: “Abans, no sé si encara, cada partit del Barça era una excusa per omplir prostíbuls. Això del tsunami democràtic em sembla que ni tan sols té aquest al·licient”. Segons Bassas, molts culers son uns putaners que utilitzen els serveis de les meuques encara que reconeix, ai las!, que el Tsunami “no té aquest al·licient”. Òndia! Gràcies noi!
4. RIDÍCUL DE L’APARELL REPRESSOR. El Tsunami vol que el partit de futbol es jugui i demana a tothom el compromís de “comportar-se de manera pacífica, segons les directrius de no violència”. Però l’aparell repressiu espanyol farà un cop més el ridícul davant el món si decideix suspendre, per segona vegada, el Barça/Madrid que s’ha de jugar al Camp Nou.
5. NO A TOTA VIOLÈNCIA. En tot cas, tota violència (d’acció, de discurs, de desqualificació, de manipulació, d’infiltrats…) ha de ser radicalment rebutjada sigui de qui sigui. Per convicció ètica. I perquè desprestigia la política que teòricament es defensa, tan si es la unitat estatal com la independència nacional, tan si és la monarquia espanyola com la república catalana.