LA SENTÈNCIA amb mirada bíblica. “La maldat regna a la sala del judici”

243

El Tribunal Suprem jutjant als polítics i dirigents cívics catalans

Una apassionant i alliçonadora experiència és tractar la Sentència contra els polítics catalans des de la perspectiva d’un petit llibre bíblic com l’Eclesiastès, també anomenat Cohèlet.

Damià Roure, monjo de Montserrat, explica a “Serra d’Or” que l’Eclesiastès és l’obra més filosòfica de la Bíblia. La paraula grega Eclesiastès correspon a la denominació hebrea de Cohèlet, paraula que indica “el qui aplega i convoca la gent”. L’autor se solidaritza amb els savis d’Israel i qüestiona les injustícies que veu al seu entorn amb esperit serè. Descriu el món on viu amb una mirada de fe adulta, contrastant les injustícies i les paradoxes del seu temps, però conscient que el món passa i que, malgrat tot, Déu ho té tot a la seva mà. La reflexió és de www.avantguarda.cat

– “La maldat regna a la sala del judici, la maldat ha pres el lloc al dret. Déu jutjarà tant el bo com el dolent, perquè hi ha un temps per a cada cosa i per a cada acció” (3, 16-17).

– “L’opressió es comet en aquest món. Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli. I ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors” (4, 1).

– “Si en aquest país veus que el pobre és oprimit i que són violats el dret i la justícia, no te n’estranyis, perquè una autoritat en té per sobre una altra que la protegeix, i per sobre encara hi ha una autoritat superior” (5, 7).

– “He vist de tot durant la meva vida: gent bona que, malgrat ser bons, morien aviat, i gent dolenta que, tot i ser dolents, vivien molts anys” (7,15).

– “El savi és més fort amb la saviesa que una ciutat amb deu governadors” (7, 19).

– “He vist gent dolenta que havien freqüentat el temple i a qui feien grans funerals, mentre que a la ciutat eren oblidats els qui havien obrat honestament” (8, 10).

– “Hi ha justos a qui les coses van com si fossin malvats, i hi ha malvats a qui les coses van com si fossin justos” (8,14).

 – “Val més la saviesa que la força. Val més escoltar les paraules d’un savi dites amb calma que els crits d’un capitost de necis. Val més la saviesa que les màquines d’atac” (9, 16-18).

– “Els necis son elevats a altes dignitats, mentre que els prohoms han d’ocupar els llocs inferiors” (10, 6).

– “Reverencia Déu i guarda els seus manaments: això vol dir ser home. Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguin, tant les bones com les dolentes” (12, 13-14)

 

Comparteix aquesta entrada