Processat Pérez de los Cobos. Del cop d’estat del 23-F al referèndum de l’1-O

457

Diego Pérez de los  Cobos, tinent coronel de la Guardia Civil i coordinador del dispositiu operatiu del 1-O, es mou entre el cop d’estat del 23-F i el referèndum d’autodeterminació de l’1-O.

 

1. La historia familiar i personal d’aquest personatge és franquista. El pare de Diego Pérez de los Cobos, Antonio, fou candidat de l’ultra Fuerza Nueva, a les eleccions del 1977. El jove Diego va simpatitzar amb l’extrema dreta espanyola. El dia del cop d’estat del tinent  coronel AntonioTejero, el 23 de febrer de 1981, es va presentar voluntari a la caserna de la Guàrdia Civil de Iecla uniformat com els militants de Falange per donar suport a la insurrecció militar.

 2. Diego Pérez de los Cobos va ser, el 1992, un dels sis guàrdies civils acusats de torturar l’activista basc Kepa Urra, detingut per la seva suposada vinculació amb el comando Biscaia. Pérez  de los Cobos fou acusat de maltractar el detingut mentre aquest estava ingressat a l’Hospital de Basurtu-Zorrotza, a Bilbao. El cas va captar l’atenció d’organitzacions en defensa dels drets humans. L’Estat Espanyol va ser declarat culpable d’una violació dels articles 2, 4 i 14 de la Convenció contra la tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumans o degradants pel Comité de les Nacions Unides contra la Tortura. El 1997 la Audiència Provincial de Bilbao va condemnar tres dels guàrdies civils a quatre anys de presó, tot i que acabarien sense entrar-hi per una rebaixa de pena ordenada pel Tribunal Suprem i per un posterior indult fet pel Consell de Ministres.  Els altres tres guàrdies civils, entre els quals figurava Pérez de los Cobos, van ser exonerats el 1997.

 

Comparteix aquesta entrada