Jordi Sánchez fa des de la presó de Lledoners una nova crida a Favor de la Crida Nacional per la República que celebrarà el seu congrés constituent el proper dia 26, dissabte.
1 d’octubre: aquesta és la raó de ser de la Crida, el motiu de la nostra existència. Així de simple i entenedor. Tothom qui comparteixi aquesta raó de ser té, si vol, un lloc reservat a la Crida.
Començarem a caminar el dissabte 26 de gener. Seguirem el camí que col·lectivament hem anat fent cap a la independència, en altres moments i circumstàncies, sota altres noms i banderes. No renunciarem a fer política, dibuixant si cal nous camins, per seguir la defensa efectiva de les nostres llibertats i drets, inclòs el de la independència. I tenim pressa, evidentment que en tenim.
Urgeix retornar el lideratge polític al centre del debat i les mobilitzacions socials. Ho farem sempre des de l’adhesió als principis democràtics i els valors i actituds no violentes. No ens seduiran promeses buides de certesa ni càlculs d’oportunitat que obliguin a desar al calaix tot el que fins ara hem avançat, que és molt.
Tenim la voluntat i determinació de fer millor les coses de com les hem fet —tots plegats— aquests últims temps. Ara mateix ho estem veient en la manera d’abordar el debat sobre l’aprovació o no dels pressupostos. El fil roig que recosia les costures de la unitat s’ha anat descosint en masses fronts i moments importants. Tot això ens indica que els que realment hem fallat som les persones que amb més o menys influència i encert hem estat al capdavant de totes aquestes organitzacions, partits i entitats sobiranistes. Som, doncs, persones concretes, les que tenim al nostre abast garantir la rectificació necessària per tornar a cooperar.
Només si cooperem ens en sortirem, en aquest combat tan desigual en armes com el que lliurem amb l’Estat espanyol. Cooperar és un verb conegut pels sobiranistes. Sabem com s’ha de conjugar. Ho vam fer l’1 d’octubre, i déu-n’hi-do com ens en vam sortir, de bé. Vam obtenir una gran victòria. I com ho vam fer aleshores, ho podem tornar a fer, ho tornarem a fer.
Els propers mesos seran novament determinants. Amb les sentències del judici contra l’1 d’octubre, l’Estat espanyol voldrà tancar definitivament el cicle que entre tots vam obrir i fer possible per guanyar la República. I mentrestant no arriben les sentències, tindrem unes eleccions municipals en què estem obligats a guanyar, a Barcelona en particular, si no volem quedar afeblits en força i presència institucional.
En aquest context neix la Crida. I ho fa amb voluntat de ser un gran espai de confluència des d’on ajudar a fer el tomb que necessitem per tornar a liderar el debat i l’agenda política. La Crida tindrà sentit si esdevé un gran espai d’acció política i cooperació que combini mobilització i treball institucional, que aposti per situar en el centre la resolució de la crisi política mitjançant l’exercici democràtic i efectiu del dret a l’autodeterminació. Et convido a formar-ne i a participar el dissabte 26 de gener en el seu Congrés constituent!