Sacerdots i laics de València repliquen al cardenal espanyolista Cañizares

12

El Grup de Seglars i Rectors del Dissabte, de l’Església valenciana replica al cardenal espanyolista Antonio Cañizares, arquebisbe de Valencia i vestit de forma estrafolària, afirma que “no és pot ser independentista i bon catòlic”.

Aquest grup de cristins expressa la seva postura en una carta oberta publicada a “Saó”, revista impulsada per sectors progressistes de Església valenciana i compromesos amb el valencianisme. Síntesi dela carta.

-És preocupant el sorgiment, en la societat espanyola, de ressentiments, odis, assetjaments, violència i fanatisme arran de la qüestió catalana. El fanatisme substitueix l’argumentació per argumentaris, prejudicis i estereotips.

-Valorem els dinamismes d’una bona part del poble català, que es mobilitza pacíficament per reivindicar-se com a nació i, per tant, amb el dret a decidir el seu futur.

-Defensem la llibertat, ens oposem a la violació dels drets humans, culturals i polítics. Fem una crida a la reconciliació mitjançant l’alliberament de les persones empresonades a causa de les seues posicions polítiques, la fi de l’excepcionalitat i el cessament de qualsevol mena d’humiliació.

Pensem que l’opció política en favor de la independència és èticament acceptable (i compatible amb el fet d’ésser “bona catòlica” o “bon catòlic”), tot i que no és l’única legítima. No sacralitzar-la enfront d’altres exigeix un esforç de diàleg i trobada en un context pacífic, democràtic i seré.

L’Església Catòlica no ha de proposar opcions polítiques. Desitgem la seua presència pública en les iniciatives de promoció activa de la pau, la reconciliació, el diàleg i la negociació, sempre proposant camins de conversió i perdó.

Donem suport al dret d’autodeterminació i a la celebració d’un referèndum pactat i vinculant. Per això, demanem al Govern d’Espanya que busqui la forma legal de fer-ho i que plantegi les oportunes reformes constitucionals. Per tal que la democràcia sigui autèntica ha de basar-se en la justícia i en la defensa de les persones empobrides. Serà vàlida si afronta els problemes socials, laborals i econòmics des de la centralitat de les excloses i precaritzades.

Cal posar el poder i el dret al servei de l’ésser humà amb la confiança que les persones que renuncien a la violència posseiran la terra i les misericordioses aconseguiran la misericòrdia.

 

Comparteix aquesta entrada