Els articles del jesuïta José Ignacio González Faus contra el sobiranisme català, no l’espanyol, són com els textos insultants de Gregorio Morán, les diarrees d’Albert Boadella, i els discursos ultres del capellà Custodio Ballester.

1. González Faus potser perd facultats degut a la seva avançada edat de 85 anys. Companys seus donen una altra explicació. González Faus no comprèn la qüestió catalana, malgrat que va néixer a València i ha viscut quasi sempre a Catalunya. No entén que hi hagi una majoria sobiranista al Parlament, ni les multitudinàries manifestacions al carrer, ni que gran part de la ciutadania vulgui urnes l’1 de octubre com indiquen les enquestes.

2. La postura de González Faus és tant delirant que comença un article, de 26 de juliol, de manera infernal. Escriu: “Hay profecias que se hacen para que no se cumplan y con el deseo expreso de que no se cumplan. Una de ellas es la que intitula estas líneas: el próximo 1 de octubre habrá muertos. Y ademàs, para mayor dolor, muertos que no serviran para nada”. Insisteix al final: “En una situación así será muy difícil que no acabe habiendo muertos”. Dos grans espanyols com Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera no ho haguessin dit millor des de les seves tombes del faraònic i nacionalcatòlic Valle de los Caídos.

3. El jesuïta González Faus, amb els seus articles polítics que creen un clima mortuori, és responsable del que pugui passar. De moment, el president Carles Puigdemont ha rebut una nova amenaça de mort, en aquesta ocasió extensiva a la seva família.

4. Aplicant la frívola lògica de González Faus pot escriure’s: “Hi ha profecies que es fan per tal que no es compleixin i amb el desig exprés de que no es compleixin. La profecia assenyala que llegir articles de González Faus mata”.

5. González Faus prossegueix la seva sèrie d’articles insultants vers els sobiranistes catalans demòcrates i pacífics. Fa dies va escriure a La Vanguardia, com no!, que Lluís Llach té una forma franquista de fer política. Ara acusa als sobiranistes de ceguera, d’obstinació, de talibans, irracionals, xantatgistes, sadomasoquistes, enrabiats, d’actuar sense escrúpols. No tots els membres de la Companyia de Jesús pensen així i empren aquest llenguatge. El jesuïta Jaume Botey, a l’octubre del 2014, va escriure una carta pública a Gonzalez Faus sobre Catalunya i el sobiranisme. Botey apel·lava al “necessari respecte als individus i als col·lectius, al rebuig de qualsevol expressió, forma o actituds de menyspreu o humiliació i a la defensa de la llibertat d’expressió”.

6. González Faus, degut als seus 85 anys d’edat i a la seva formació humanista i teològica, hauria de saber i acceptar que promoure els drets i les llibertats de les persones i dels pobles no mata. El que mata es anar contra aquests drets i aquestes llibertats. Estar a favor de les urnes no mata. El que mata és destruir les urnes. Cal triar entre urnes i repressió. L’equidistància és impossible. Mostrar-se equidistant, com pretén González Faus, és alienar-se amb els repressors, la guerra bruta i les clavegueres de l’estat.