Godó, Carol i Juliana emparen al colonialista Morán

7

La Vanguardia acull cada setmana un pamflet de Gregorio Morán. La seva darrera vomitada versa sobre dues persones que no poden defensar-se perquè són mortes com Juan Goytisolo i Joan Sales

1. Moran, amb el seu estil pedant, utilitza inventades declaracions de Goytisolo en un intent d’embrutar a Sales i a la seva obra, com Incerta glòria, de gran qualitat cívica, humana i literària. Morán qualifica a Sales de prosista mediocre, para feixista i ultracatòlic.

2. Francesc Marc Álvaro posa el descobert les mentides, el joc brut i manipulador de Morán tot recordant el que Goytisolo va escriure amb admiració a favor de Sales. Josep Bargalló ho ratifica amb més proves. Xavier Antich resalta aquestes aportacions: “Morán torna a mentir de manera vergonyant . Hi ha gent que s’acostuma tant a mentir que ja no sap distingir la veritat de la mentida ni els fets de les seves invencions”. Pilar Rahola diu: “Morán és un personatge ressentit i intolerant que es creu per damunt de la resta i que té obsessió malaltissa amb el catalanisme. Escriu amb la bilis”. Salvador Cardús comenta al respecte l’article “Histèrics i xarons” de Bernat Dedéu publicat a www.elnacional.cat. Diu: “Si us plau, llegiu-lo. Posa en evidència les mentides del Morán, el personatge arrogant que em va tractar de nazi”.

3. Dedéu escriu, entre altres coses, amb la seva ironia: “Cada dia serà més fàcil comprovar com, a mesura que el referèndum vagi prenent cos (…) la defensa de l’espanyolisme a Catalunya adoptarà una retòrica més histèrica i xarona (…) L’estranya invenció de Morán no respon únicament a un error filològic, sinó a una forma de colonialisme mental actiu i conscient segons el qual, a banda de poder insultar gratuïtament un escriptor a qui s’ha llegit de passada, qualsevol manifestació de cultura catalana s’inscriu en el més pur dels folklorismes conservadors, ben lluny de l’alçada internacional, alternativa i cosmopolita dels autors espanyols (…) Que aquest article falsari de Morán, contradit pel mateix autor que glossa, comparteixi espai al diari de Godó amb les perles de López Burniol, cada dia més semblants a l’editorial de La Razón, on el procés català es descriu en termes d’engany i d’il·lusió, o amb articles on es promociona el nou partit de Fernández Teixidó com a únic salvador del catalanisme assenyat, no és gens casual (…) El famós discurs de Guardiola, que va fer mal perquè insistia precisament a titllar d’autoritari un Estat que castra l’autodeterminació, va fer molta pupa justament perquè emmirallava el poder espanyol com mai abans (…) Cada dia que passi, tots aquells que han abonat aquesta forma d’imposició inhumana apel·laran a invencions histèriques com la de Morán i a un llenguatge notòriament xaró que voldrà ressuscitar totes les impostures mentals del catalanisme, amb la consegüent apel·lació contra la divisió i a favor del seny, és a dir, a favor d’Espanya com a garant de la ciutadania de primera. Afortunadament, als mentiders i als cursis la validesa de les seves mandangues i les falsedats dels seus textos no els aguanten ni unes horetes.

4. Mentre La Vanguardia (Javier Godó, Màrius Carol, Enric Juliana) emparen al mentider i colonialista Gregorio Moran, diuen,  en nom de la llibertat d’expressió. La ciutadania, en nom de la llibertat, pot disentir de l’actual cúpula d’aquest diari i actuar en conseqüència. 

Comparteix aquesta entrada