Sense armes i amb urnes

18

“Reconciliar l’irreconciable” és el títol de l’article que mossèn Cinto Busquet, impulsor de Cristians x la Sobirania i/o Pregària x Catalunya, publica al setmanari Catalunya cristiana

               He estat recentment a Terra Santa acompanyant un pelegrinatge organitzat des de la parròquia de Calella. Amb la trentena de persones que hi anàvem, ens vàrem proposar a la sortida de l’aeroport de Barcelona de no anar a Israel principalment a visitar llocs, sinó a fer junts una experiència de Jesús Ressuscitat enmig nostre, tot deixant-nos guiar per Ell al llarg del nostre itinerari.

               Han estat deu dies molt enriquidors espiritualment, però també estimulants des del punt de vista cultural i de reflexió sobre alguns aspectes de l’actualitat política i social del nostre món d’avui, vist des de la complexa situació d’aquell petit país amb tants contrastos i tensions aparentment irresolubles. Palestins i israelians, àrabs i jueus, cadascun d’ells amb un relat sovint oposat d’una mateixa història, amb uns objectius a assolir els uns i els altres més aviat irreconciliables. Ferides encara obertes d’una banda i de l’altra, recels i pors tan arrelats que difícilment sembla que es puguin deixar enrere…

          I tanmateix, en aquella terra tan castigada al llarg de la història, des de fa dos mil anys, un missatge contundent d’esperança s’adreça constantment envers totes les causes humanament perdudes. La creu, instrument de mort i d’opressió dels forts sobre els febles, per l’amor incommensurable del Crist que la fa seva, esdevé símbol i camí per una veritable fraternitat, capaç de vèncer i transformar els odis i els enfrontaments més viscerals i terribles. Per als seguidors del Crucificat-Ressuscitat, no hi ha conflictes que no puguin ser superats ni incompatibilitats que no puguin ser neutralitzades.

             Amb els meus companys de viatge hem pregat per la pau al Golan, a pocs quilòmetres de la frontera d’Israel amb Síria, i hem recordat amb tristesa les moltes víctimes de la violència en aquelles terres i en altres parts del nostre planeta. I ens hem sentit privilegiats de viure en el país que ens ha tocat viure, on les armes ja fa temps que han callat i les dissensions polítiques i nacionals hauríem de poder-les resoldre amb les urnes, la negociació lleial i el diàleg.

         Per als qui creiem en la victòria definitiva del Just Sacrificat, ara és el moment, també aquí a casa nostra, d’ultrapassar atrinxeraments i de veure que, si ens ho proposem i ho volem, malgrat que això comporti perdre potser en part les nostres posicions, és factible trobar una solució justa per a tots, tot i que els sentiments i els pensaments apareguin com a irreconciliables.

Comparteix aquesta entrada