Idil·li La Vanguardia/Sáenz de Santamaria i el llepaculisme

9

L’idil.li polític entre La Vanguardia i Soraya Sáenz de Santamaria es diari. La vicepresidenta del Govern espanyol sempre és elogiada, mai criticada.

1. Un exemple. El diari dels Godó elogia en un editorial la presència de la vicepresidenta espanyola en un acte celebrat a la capital de Catalunya per promoure la Diada de Sant Jordi com a patrimoni immaterial de la Unesco. Aquest diari, alhora, critica l’absència del president Carles Puigdemont en aquesta cerimonia.

2. La presència, però, de Sáenz de Santamaria és polèmica perquè forma part de la “operación diálogo” que és una de les cares de la “operación Cataluña” contra el sobiranisme democràtic i pacífic. La seva presència ha provocat la dimissió d’Isabel Martí com a vicepresidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. El president Carles Puigdemont ho explica molt be en el seu discurs del 23 d’abril amb el seu habitual to clar i didàctic. Va dir: “Si la Diada de Sant Jordi aconsegueix el reconeixement com a patrimoni immaterial de la Unesco no serà pas gràcies als hereus polítics que van perseguir la cultura catalana, sinó dels qui han mantingut vives la flama de la cultura i la llengua catalana gràcies als llibres. Serà gràcies a la gent que cada any omple els carrers de manera massiva i gràcies als que van mantenir la festa en temps difícils, quan editar en català era un risc econòmic i personal i s’havia d’imprimir clandestinament”.

3. Un altre exemple. Un tuït de l’escriptor Albert Sánchez Piñol sobre aquest afer. Sánchez Piñol va ser censurat per Sáenz de Santamaria al setembre del 2014 i pel diari dirigit per Màrius Carol al febrer del 2015. Curiós. Significatiu. Aquest és el tuït del gran escriptor català: “Voldria recordar que quan el govern espanyol va censurar la presentació de VICTUS a Holanda aquesta senyora, Soraya Sáenz de Santamaria, va tenir la barra, la santíssima barra, de declarar públicament que ‘el acto se ha aplazado por motivos de agenda del autor’ (!!!!!?????). I ara el Gremi d’Editors va i la conviden en un acte de llepaculisme repulsiu. A que? Sort que encara queda gent com la Isabel Marti. Ens poden ofendre, però mentre hi hagi algú com Isabel Martí no ens podran humiliar”.

Comparteix aquesta entrada