Soraya Sáenz de Santamaria retorna al franquista “ministre a Pedralbes” en una operació de màrqueting envellit per guanyar “la provincia barcelonesa y la querida región catalana”.

1. Hi havia un procurador en les Corts franquistes, Eduardo Tarragona Corbella (1917/2007), que va proposar que el general Francisco Franco tingués un ministre a Pedralbes per tractar sobre “los asuntos peculiares y regionales de Cataluña”. Ara la vicepresidenta del Govern espanyol, fent veure que el franquista i fraguista Mariano Rajoy vol dialogar sempre que sigui en el degradat marc constitucional, intenta fer realitat la fracassada idea de Tarragona. L’escenari del diàleg no és el Palau de Pedralbes on el dictador Franco celebrava de tant en tant reunions del Consell de Ministres. L’escenari és ara el Palau Montaner, seu de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya. Aquest palauet és un edifici modernista que demostra dia a dia que la realitat cultural i nacional catalana es anterior a la Constitució espanyola.

2. Hi ha diferències, malgrat tot, entre Eduardo Tarragona i Soraya Sáenz de Santamaria. Tarragona fou un empresari. Santamaría està tancada a la bombolla de l’advocacia de l’estat com el seu marit, Iván Rosa, que, per cert, està ben col·locat des de l’any 2012 a Telefònica com assessor jurídic.

3. De la primera visita de Sáenz de Santamaria destaca el fet de que s’hagi reunit amb representants de dos partits espanyolistes i perdedors com C’s i PSCPSOE. El seu menyspreu cap el Govern sobiranista català reforça a aquest Govern i el sobiranisme català. També destaca el fet de que la vicepresidenta no es refiï del delegat Enric Millo. I això que Millo és servil envers Madrid. Fa el que li diguin que ha de fer. Ara toca somriure i parlar de diàleg, i Millo somriu i parla de diàleg. Ahir no tocava parlar de diàleg, i Millo amb cara crispada deia en el Parlament coses com aquestes: “El Govern de JxSi perverteix l’essència de la democràcia (…) El sobiranisme és una minoria amb ànsies de poder totalitari (…) Estem davant d’una estafa majúscula que anteposa una ideologia passada de moda al veritable esperit de la democràcia”. 

4. Això no ho solventen ni un ministre franquista espanyol al Palau de  Pedralbes ni una vicepresidenta franquista espanyola al Palau Montaner. Només ho solventa un referèndum.