Epistolari entre una metgessa amb càncer i un monjo de Montserrat

32

Un epistolari electrònic sobre el càncer i la pregària entre la cardiòloga Magdalena Heras (1953-2014), a qui se li detectà un tumor pulmonar l’11 de setembre del 2012, i el monjo Ignasi Fossas (1960) configuren el contingut de “Correspondència”.

1. L’epistolari mostra l’evolució de la doctora Heras durant dos anys, la seva voluntat de portar una vida normalitzada, vivències personals i familiars, l’evolució de la malaltia. Magdalena Heras diu un dia a Ignasi Fossas, llicenciat en Medicina i prior del monestir de Montserrat: “Ara només m’interessen dues coses: la meva oncòloga i si tu em pots ensenyar a resar (…) M’agradaria dedicar una estona diària a la reflexió espiritual i a la pregària”.

2. Ignasi Fossas li contesta: “La pregària cristiana per excel·lència és el Parenostre (…) La Bíblia ens ofereix un llibre sencer de pregàries que feia servir Jesús: els Salms (…) Una característica d’aquests poemes és que reflecteixen totes les situacions per les quals pot passar la persona humana. Això té l’avantatge que ens permeten trobar paraules per a cada situació, tant personal com col·lectiva. Els Salms reflecteixen tota la vivència (espiritual) de l’ésser humà”. Fossas recorda una idea de sant Benet, aplicable a tots els que preguen: “Que els monjos preguin al cor de tal manera que el seu pensament (o també es podria dir el seu esperit) estigui d’acord amb la seva veu”.

3. Magda Heras explica un altre dia: “”He fet tot el que he pogut per seguir les teves indicacions i n’he tret una pau i un consol interior que no pensava que pogués tenir en aquesta situació de canvi vital (…) Crec que ara necessito llegir els Salms! Curiosament moltes de les seves paraules o frases tenen un efecte de bàlsam que no hauria dit mai!”.

4. Ignasi Fossas li comenta: “Hi ha dies que els Salms semblen fets a mida pel que estem vivint. Crec que és un privilegi poder disposar de paraules per dir i expressar allò que som i allò que sentim. Perquè, a més d’expressar el que som, les paraules també ajuden a crear pensament, i en certa manera a modelar (no sé si exagero) el nostre ésser”.

5. Magda Heras opina sobre la seva malaltia: “Cada vegada em fa més neguit obrir l’ordinador i mirar-me els resultats de l’analítica o les proves d’imatge (…) La malaltia es juga més a nivell mental que físic i això és una cosa que no canvia amb el pas dels mesos, encara que afortunadament he trobat moltes eines per poder dominar el cervell quan es desboca (…) Ara m’he acostumat a no pensar en el futur més enllà de demà, perquè he entès que per a la meva salut mental em va molt millor així…i a més, el futur va arribant, gràcies a Déu, tot i que de vegades amb alguna sorpresa inesperada (…) T’estranya si et dic que estic una mica cansada i decebuda?”.

6. Ignasi Fossas: “No m’estranya, no. De vegades costa trobar paraules. Suposo que els salmistes també es devien sentir impotents alguna vegada, i potser només els sortia un gemec, o un crit, o el silenci davant de Déu”.

7. Magda Heras: “Consola pensar que fa milers d’anys l’angoixa davant la malaltia era idèntica a la de ple segle XXI (…) Tornava a pensar que no sabia si tot aquest patiment valia la pena. Dona de poca fe? Però aquests dubtes també els tenen els salmistes i això em fa sentir millor”.

8. Ignasi Fossas: “Veig que la relació quotidiana amb els salmistes t’ha donat una experiència espiritual profunda”.

9. Els esdeveniments és precipiten a partir de juliol del 2014. El llibret acaba amb un epíleg preciós i amb el salm 24 que conclou amb aquestes paraules: “Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor / m’acompanyen tota la vida, / i viuré anys i més anys / a la casa del Senyor”.

“Correspondència. Setembre 2012 / Agost 2014. Magda Heras/ Ignas Fossas” .Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Comparteix aquesta entrada