L’espanyolisme d’allà i d’aquí sosté que al Parlament de Catalunya hi ha una presidenta i 72 diputats colpistes. Els milions de catalans que els hi donen el seu vot són còmplices. Son colpistes. El seu delicte és ser coherents amb l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions”. Hi havia un temps en que, fins i tot, els fills del franquisme deien que qualsevol política es pot promoure en democràcia si es fa pacíficament. Però ara hi ha a Espanya un Tribunal Constitucional que potser és inconstitucional després de la recent llei que modifica les seves funcions. Hi ha estats que es defineixen com constitucionals, democràtics i de dret, siguin monàrquics o republicans, que no respecten els Drets Humans. Per exemple, Turquia. El seu president Erdogan, en nom de la legalitat, es dedica a perseguir als que considera enemics polítics, els tracta com delinqüents, els amenaça per la via penal, els ridiculitza en els mitjans que controla, instrumentalitza els tribunals. Qui és l’Erdogan espanyol?