Catalunya cristiana, laica, agnòstica, atea. Parlem-ne a la Claret

5

Catalunya confessional o laica. Aquesta és la qüestió del XVIIIè simposi de la Fundació Claret. Quina és la regulació jurídica adient del fet religiós i de les diverses confessions a Catalunya?

1. La Catalunya del segle XXI té arrels cristianes, religioses, agnòstiques, atees. L’administració catalana, sigui autonòmica i sobretot si es sobirana, ha de reconèixer aquestes arrels i respectar-les. Ha de vetllar per la pluralitat i per la llibertat de consciència i d’expressió pública de la ciutadania. No ha d’imposar cap doctrina religiosa, agnòstica o atea, ni ha d’ignorar-les ni pretendre la seva destrucció.

2. L’administració catalana ha d’estar oberta a que en els seus actes es recitin el “Mare nostre” de Dolors Miquel i també el “Parenostre” de Jesús de Natzaret, que es llegeixin paràgrafs de “El Capital” de Karl Marx i també textos dels Evangelis, que es celebrin el solstici d’hivern i també el Nadal, la diada de l’alliberament gai i també les festes de la Mercè i de sant Jordi. El Govern de Catalunya ha de relacionar-se amb els governs d’altres estats i signar-hi acords en bé de la convivència i la pau internacional. Per exemples, amb les autoritats d’Espanya, d’Estats Units, de Cuba, de Veneçuela i també del Vaticà.

3. Catalunya, doncs, confessional o laica?. És una de les qüestions claus en la perspectiva sobiranista. El Parlament de Catalunya ha creat la comissió del procés constituent que invitarà a entitats i ciutadania a fer aportacions a la futura constitució catalana. La Fundació Claret no prejutja ni defensa cap opció política determinada, però no vol restar aliena a aquest debat sobre el present i el futur d’aquest país. La Fundació Claret, com Justícia i Pau i el Grup Sant Jordi amb els que col·labora, és una entitat que creu en els valors humanitzadors i de forma específica de la fe cristiana. Practica un cristianisme obert, respectuós, dialogant amb tothom i compromès amb la llibertat i el benestar del poble.

4. El diàleg raonable i el compromís cívic serveixen per superar els prejudicis, els tòpics, el nacionalcatolicisme, l’anticlericalisme, la ignorància sobre el sentit de Déu i de l’absència de Déu de la condició humana.

5. El simposi es celebrarà a partir de les 9:30 hores del dissabte, 30 d’abril, a la sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret. Participaran el claretià Màxim Muñoz (president de la Fundació Claret), Eduard Ibáñez (director de Justícia i Pau), mossèn Antoni Matabosch (director de l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona), i els polítics Marta Rovira (ERC), Lluís Rabell (CSQP), Jordi Cuminal (CDC), Fernando Sánchez Costa (PP). Pot afegir-s’hi algún representant polític més

(Fundació Claret. C/ Roger de Llúria 5. Tel: 933429079)

Comparteix aquesta entrada