Déu no acaba ni de ser-hi ni de dir adéu

11

Aquest Contrapunts ofereix unes consideracions sobre Déu, algunes motivades pels atemptat s de Paris del passat novembre. El record d’Auschwitz continua vigent en el segle XXI. La condició humana mostra febleses i esperances. I Déu no acaba ni de ser-hi de manera evident en el món ni de dir adéu

SI DÉU EXISTEIX O SI DÉU NO EXISTEIX. Manuel Cuyàs (Escriptor i periodista). “Què fa Déu? Com segueix? Dispensin les preguntes, que no pretenen tenir res d’irreverent (…) Entrevisten a capellans i cardenals, que en son els especialistes, i totes les preguntes i respostes giren al voltant del matrimoni, el divorci, l’homosexualitat, els escàndols vaticans o sobre el procés d’independència (…) ¿Per què cap periodista no els pregunta sobre Déu?”

Contrapunt. Francesc Romeu (Sacerdot i periodista) “Haurem de respondre avui sobre com està Déu: una mica emprenyat amb nosaltres! Som un desastre! Li hem sortit bastant malament”

Contrapunt. Josep Ramoneda (Filòsof i periodista): “Puix que Déu existeix, tot està permès. Aquest és el marc mental amb què operen persones degudament adoctrinades, que porten fins a l’extrem de matar i morir la lluita pel reconeixement, per sentir-se algú. Si Déu ho ordena no pot estar mal fet. És la seva missió. És la inhumanitat de Déu. Res inhumà ens és estrany”

Contrapunt. Fiodor Dostoievski (Escriptor, 1821-1881). “Si Déu no existeix, tot està permès. I si tot està permès, la vida és impossible”

Contrapunt. Francesc (Papa): “Utilitzar el nom de Déu per justificar el camí de l’odi és una blasfèmia. ¡Com el cor de l’home pot idear i realitzar actes tant horribles que han assolat no només a França sinó també el món sencer”.

AUSCHWITZ. ON ES DÉU? ON ES L’HOME?. Enzo Bianchi (Fundador i prior de la comunitat monàstica de Bose). “¿Es encara possible pregar després d’Auschwitz? Justament s’hi ha respost que és possible pregar després d’’Auschwitz, perquè a Auschwitz es va pregar. És possible, perquè hebreus i cristians han mor recitant el Xemà Israel i invocant el Pare nosre. És possible, perquè en l’infern dels camps de concentracio va continuar la història de la santedat, des d’Edih Stein fins a Dietrich Bonhoeffer, fins a tants sants hebreus i cristians sense nom ni rostre (…) La pregunta a fer, aleshores, no és tant ‘On és Déu?’, sinó més aviat ‘On és l’home’?”

Contrapunt. Article a www.tribunacaalana.cat. “Tothom, creients i ateus, poden preguntar-se: en aquestes situacions, on és Deu?. Tothom, ateus i creients, també poden preguntar-se: en aquestes situacions, on és l’home? Ambdues preguntes, on és Déu i on és l’home?, configuren un interrogant profundament humà.

Contrapunt. Krzyszof Charamsa (Teòleg i sacerdot polonès expulsat del Vaticà): “¿Déu es troba en l’amor, en el sofriment? El cristianisme no busca ni vol el dolor. Hi ha una part de bo i de noblesa en la capacitat de suportar el dolor. També a la mort hi ha el misteri de l’amor. L’amor és el nom de la transcendència (…) La veritable fe és una experiència d’amor que s’ha fet home, com jo, com nosaltres. No es una teoria, ni una doctrina, ni un legalisme. Vull ser fidel a l’essència del cristianisme: Déu és amor”.

Contrapunt. Parròquia Sant Medir (Jornades de tardor): “Un dels aspectes que configura el descrèdit de la religió l’hem de buscar en la incapacitat que sovint tenen les formulacions de la fe cristiana per connectar amb la cultura i el llenguatge actuals, amb les necessitats de sentit que tenim els homes i les dones d’avui (,,,) La confusió que tenim els mateixos creients sobre Déu, la religió, l’Evangeli o Jesús, fa que sovint desistim de plantejar-nos a fons la raonabilitat de moltes expressions de la nostra fe (…) Avui es fa urgent i imprescindible revisar aquestes imatges i altres concepte doctrinals i teològics perquè Jesús i la seva Bona Nova puguin tornar a ser signe d’esperança i motor de felicitat per a un món que dia a dia manifesta més la incapacitat de donar sentit a la vida”.

EXPERIÈNCIES HUMANES DE DÉU. Fernando Trias de Bes (Economista). “Que Déu existeixi no depèn del que jo cregui!”.

Contrapunts 1. Donald Pettit (Astronauta de la Nasa). “Crec en Déu, però he aprés que val més no parlar de les creences religioses si no vols que et jutgin”

Contrapunt. Bonaventura Clotet (Investigador de la sida. Director d’Irsi Caixa). “¿Amb quin personatge històric m’agradaria conversar? Amb Jesucrist”.

Contrapunt.  Chris Lowney (Ex jesuïta i director general de JM Morgan). “¿La millor lliçó del Papa Francesc? És una tria: estar amb els pobres i febles, com Jesucrist. ¿Amb qui va passar Jesús la major part de la seva vida?”.

L’ALCORÀ I LA BIBLIA. Xavier Sardà (Periodista) en una tertúlia radiofònica sobre l’Islam). “Per entendre l’islamisme s’ha de comprendre l’Alcorà. ¿Qui se l’ha llegit?

Contrapunt. Silenci dels tertulians.

Contrapunt. Eduardo Martin de Pozuelo (Periodista). “Per fer una lectura adequada de l’Alcorà és precisen uns coneixements previs sobre el seu estil i les diverses circumstàncies en que fou escrit”.

Contrapunt. Un internauta. “Cal començar amb una altra pregunta: ¿Qui ha llegit la Bíblia, sobretot el Nou Testament, i especialment els Evangelis?. També per comprendre adequadament els textos bíblics i evangelis calen determinats coneixements previs”.

(Contrapunts. Oriol Domingo. Foc Nou. Número 471)

Comparteix aquesta entrada