El déu de Júlia Otero

584

1. La periodista Júlia Otero escriu aquest tuit: “Un mundo sin dios seria objetivamente mejor. Muy buena columna de @manueljabois El mal Dios el país.com/elpais”. Escriu “déu” en minúscula a diferencia de l’autor de l’article que ho fa en majúscula.

2. Si Júlia Otero diu que un món sense déu seria objectivament millor vol dir que hi ha un mon amb déu i que aquest mon amb déu es objectivament pitjor. Si parla des de l’ateisme no té sentit que parli de déu. El món de l’ateu és un món sense déu. Aquest món sense déu està tan malament que és objectivament millorable. Si no hi ha déu no té sentit qualificar a déu de dolent. Si no hi ha déu, déu no és bo ni dolent. Però al llarg de la historia de la humanitat i a molts llocs del planeta Terra hi hagut, i ara també, situacions socials i polítiques radicalment atees i, alhora, inhumanes.

3. Potser déu és un invent humà. Es a dir, el concepte déu es tant profundament humà com la música, la poesia i l’amor que també són invents humans. Evidentment la música, la poesia, l’amor i déu poden ser manipulats de manera inhumana.

4. Hi ha una altra hipòtesi. Déu seria un descobriment o una troballa de la humanitat, i no un invent. L’home i la dona poden sentir dins seu, en la consciència, en el món, en l’amor, en l’altre, en la llibertat, en la solidaritat, en la mirada, en el plor, en la joia, en el sofriment com una mena d’esperit que omple de sentit l’existència. Aquesta podria ser l’experiència de Jesús de Natzaret i dels que intenten viure com ell.

5. Les persones, se suposa que creients, que el passat diumenge anaren a missa pogueren escoltar un fragment del llibre de la “Saviesa” sobre Déu i la mort. Aquest llibre, com tots els de la Bíblia, expliquen amb un o altre llenguatge experiències sobre l’existència humana i sobre la relació entre la humanitat i Déu. Aquest era el text: “Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la vida. Tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món perquè l’home visqui, sense posar-hi cap mena de verí de mort. El reialme de la mort no és de la terra, perquè la bondat i la justícia son immortals. Déu no creà l’home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però l’enveja del diable va introduir la mort al món, i els partidaris d’ell són els qui en fan l’experiència”.

Comparteix aquesta entrada