“Antes gihadista que rota”

15

1. L’intent barroer de barrejar sobiranisme (el sobiranisme català, no l’espanyol per suposat) amb gihadisme és analitzat des de dues perspectives. Una és política, de porno polític i joc brut. L’altra és religiosa perquè és un afer sobre la relació entre la societat catalana de cultura cristiana i la creixent comunitat musulmana.

2. L’intent mesquí de barrejar sobiranisme i gihadisme és diabòlic. “El diable és mentider i pare de la mentida”, segons Jesús de Natzaret (Joan 8, 44). La veritat és que el sobiranisme català és democràtic i pacífic. El gihadisme, que no s’ha de confondre amb l’islam, és violent. Els autors de la mentida sobre el sobiranisme i els seus propagandistes generen catalanofòbia. Ataquen la convivència. Pretenen torpedinar la tasca pacient que les institucions catalanes fan des de fa anys per crear un clima de diàleg, coneixement i solidaritat entre catalans i musulmans, entre fidels cristians i islamistes, de manera que el gihadisme quedi aïllat i reduït.

3. L’intent brut de barrejar sobiranisme i gihadisme provoca en la societat catalana, inclosa la comunitat musulmana, fàstic i rebuig. El doble objectiu dels que barregen sobiranisme i gihadisme es liquidar el procés sobiranista català i mantenir la unitat espanyola al preu que sigui. Aquest es el seu doble objectiu prioritari. La lluita contra el gihadisme és secundari.

4. El joc brut enforteix el gihadisme perquè el gihaidisme també practica el joc brut. El terrorisme és venç de debò amb joc net, enfortint la democràcia i el sobiranisme democràtic, pacífic, lliure i solidari.

5. Hi ha, però, un fenomen a l’Espanya decadent. La dreta prefereix “antes una España roja que una España rota”. L’esquerra prefereix “antes una España azul que una España rota”. L’ultra (present en àmbits polítics, mediàtics i econòmics d’allà i d’aquí) prefereix “antes una España gihadista que una España rota”.

Comparteix aquesta entrada