Els Godó a Poblet i l’Estat sobirà segons l’abat Esteva

36

1. Lluís Foix, home de “La Vanguardia” i de la família dels Godó des de fa 50 anys, publica al twitter tres “vivències fotografiades” sobre una visita realitzada l’any 1983 per Carlos i Javier Godó al monestir de Poblet. Es a dir, 31 anys abans del 9/N/2014

2. En aquestes fotos hi apareixen passejant quatre persones que ja han mort. L’abad Maur Esteva, el monjo Agustí Altisent, el president Josep Tarradellas i el compte de Godó (Carlos). Les altres tres persones mantenen plena activitat en les seves tasques respectives: el compte de Godó (Javier), Josep Maria Bricall i Joan B. Culla. (Tarradellas i Javier Godó a la foto)

3. Un personatge clau d’aquestes vivències fotografiades és Maur Esteva (1933). Abat de Poblet (1970-1998). Abat general de l’orde cistercenc (1995-2010). Va morir el passat 14 de novembre. El funeral va ser presidit per l’abat general Maur-Giuseppe Lepori. En la seva homilia, com testament espiritual, va dir que l’abat Maur Esteva va aplicar el concili Vaticà II “en la reforma litúrgica i en la introducció del català en la pregària dels monjos”. Va recalcar: “Precisament a l’ambó que va encarregar a l’escultor Josep M. Subirachs per al presbiteri de l’església (1985), hi ha gravada aquesta frase: ‘Proclamem la Paraula de Déu en la nostra parla’”.

4. En acabar el seu servei com a abat general el 2010, Maur Esteva retornà al monestir de Poblet on ha mort aquest 14 de novembre del 2014 després de llarga malaltia. Fou enterrat a la capella de sant Benet de l’església del monestir, als peus de l’altar, després d’una austera i solemne cerimònia. “No desesperà mai de la misericòrdia de Déu. Al cel sigui!”.

5. Quasi dos anys justos abans de morir, el 1 de novembre de 2012, l’abat emèrit Maur Esteva va pronunciar una homilia al monestir de Solius, coneguda com “el kerigma de Solius”. Kerigma és el contingut del sermó o de la predicació dels apòstols. L’abat Esteva, l’interlocutor en el seu dia de Tarradellas i dels Godó, va dir en el paràgraf final d’aquesta homilia, com un manifest: “Crec que defensar la pròpia llengua, la pròpia cultura i consegüentment la pròpia nació i autofirmar-les, amb tots els mitjans i amb voluntat de ser un Estat sobirà, és una causa justa”.

Comparteix aquesta entrada