L’abat Escarré, Comissions Obreres, sobiranisme

5

Intervenció a la parròquia de Sant Medir sobre els 50 anys de les declaracions de l´abat de Montserrat a Le Monde

1. Fa 50 anys, dictadura del general Franco a l’Estat espanyol. Avui hi ha democràcia, però amb dèficit. L’aparell estatal no deixa votar a Catalunya sobre el seu futur i es querella contra el president de la Generalitat i dues conselleres. Fa 50 anys, la corrupció era immensa. Una dictadura és corrupte per definició. Avui hi ha corruptes però molts acaben a la garjola. Fa 50 anys hi havia nacional catolicisme. El poder polític posa l’estructura eclesiàstica al seu servei, i l’estructura eclesiàstica utilitza el poder polític per imposar la seva doctrina. Avui encara hi ha restes de nacional catolicisme. Fa 50 anys hi havia gent a la clandestinitat contra la dictadura. També hi havia cristians compromesos amb l’Evangeli i contra el franquisme.

2. Fa 50 anys una reunió com la d’ara i aquí no es podia celebrar o es celebrava d’amagat. El 20 de novembre de 1964 es va constituir clandestinament a aquesta església de Sant Medir la Comissió Obrera de Catalunya. Avui estem reunits en aquest mateix recinte en llibertat, encara que mai s’ha d’excloure la presència secreta d’algun espia o policia.

3. Fa 50 anys (14 novembre 1963), un any abans de la creació de Comissions, es produïren les declaracions de caràcter eclesial, evangèlic, cívic i polític formulades per l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré (ver foto) , a “Le Monde”. L’abat figura a la historia civil i de l’Església de Catalunya gràcies sobretot a aquestes declaracions en que transmetia l’Evangeli, defensava els drets de la nació catalana i denunciava la dictadura franquista. Escarré va allunyar-se progressivament del franquisme de la primera postguerra i va anar comprometent-se amb els plantejaments del Vaticà II (1962/1965) i de la Pacem in Terris (abril 1963) impulsats per Joan XXIII. Concili i encíclica propugnen renovació eclesial, ecumenisme, llibertat religiosa i de consciència, diàleg de l’Església amb el món i la cultura contemporànies, defensa i respecte dels drets de les persones i dels pobles. Tot això xocava amb el règim espanyol. El règim nacional catòlic franquista fou denunciat per Escarré com “un Estat que no obeeix els principis bàsics del cristianisme”. L’abat defensava la llengua i la cultura catalanes llavors perseguides, demanava la fi del clima de guerra civil, la llibertat de premsa i que el poble pogués triar el seu govern. El dret a decidir.

4. Les declaracions de l’abat van tenir gran ressò internacional i també, malgrat la censura, a Catalunya i a Espanya. L’abat va fer de portaveu dels sectors catòlics que volien la fi del nacional catolicisme, i volien una Catalunya democràtica i amb llibertat, una Església fidel a l’esperit renovador del Vaticà II i de la Pacem in Terris. Escarré va anar més enllà de la moderació de les suposades elits del país i de la major part de la jerarquia eclesiàstica. Va sintonitzar amb els sentiments, conviccions, inquietuds, somnis i projectes de les classes mitjanes, popular i de sectors de la burgesia de Catalunya en els àmbits eclesial i cívic. L’experiència demostra que la va encertar encara que va tenir que pagar un preu alt. Franco obligà a Escarré a deixar Catalunya (1965). Va anar a l’exili a Viboldone, Llombardia. Va tornar a Barcelona el 1968 malalt de mort. Va morir el 21 d’octubre d’aquell any.

5. Fa 50 anys d’aquests esdeveniments. ¿I avui? Hi ha hagut canvis però amplis sectors cívics i polítics continuen reivindicant els drets nacionals de Catalunya per les vies pacífica i democràtica. El dret a decidir. El dret de Catalunya a ser sobirana amb Estat propi com Espanya es sobirana amb Estat propi. Fa un any, 20 de novembre de 2013, hi hagué un homenatge a l’abat Escarré en el palau de la Generalitat. Un dels que hi va intervenir va ser l’actual abat, Josep Maria Soler. Va dir: “Aquest homenatge a l’abat Escarré, en el context actual, no ens ha de limitar a recordar el passat, sinó empènyer a continuar treballant pel respecte als drets de les persones i dels pobles. I, per tant, a continuar treballant pels drets del nostre país”.

6. ¿Quina seria la postura d’Escarré en l’actual procés sobiranista? Aquest relat fa pensar que l’abat defensaria que tota opció política és legítima, inclosa la sobiranista, si es propugna de forma pacífica i democràtica. També és raonable pensar que l’abat hagués anat a votar el passat 9N. I que hagués votat “sí,sí”.

Fotografia de Fundació Monestir de Montserrat

Comparteix aquesta entrada